| |
El sexe nostre de cada dia (I) - Prèvies, prejudicis i mites-
 diumenge 30/novembre/2014 - 01:25  1030  0
Primer de tot, abans d’endinsar-me plenament en el tema, faré unes prèvies no gaire llargues per a no dissuadir la trempera ni el caliu que empeny...
Després de les prèvies, seductores en seducció, desitjaria diferenciar per sobre, i per sota..., què és sexe i les seves múltiples manifestacions que caldrien d’un llibre extens de moltes planes (sense referir-me concretament a cap kamasutra qualsevol) del què és estimar i fins i tot l’enamorament, que s’haurien de separar de forma estricta i contundent del què és en sí mateix el sexe i tot el seu concepte ampli amb totes i diverses expressions.
A veure, si en una reunió ens trobéssim deu persones, cinc dones i cinc homes, al cap d’una hora hi tindríem 10 teories pròpies i 10 interpretacions singulars de què és i com ens manifestem sexualment i, a mida anéssim afegint personal aniríem afegint alhora nous comportaments i filosofies variades.
Fina aquí poca novetat; per a parlar i tractar el sexe entès com a particular i individual o manifestació compartida i/o col·lectiva s’hauria abans de res un “reset” mental, un esborrat del nostre disc dur i les memòries acumulades i compilades entre els circuits cerebrals, ensenyaments, cultures apreses i desapreses i sobre tot, sobre tot, fer net de tot prejudici o interpretació de valors que “algú” un bon dia intentà inculcar-nos (amb matisos...).
Per acabar amb les prèvies, afirmo sentenciant: -“El sexe, la vida sexual sense posar-hi límits més que el del propi desig i de tercers, és una necessitat animal de plenitud i en ocasions vital (no sempre) com a generadora de vida, instintiva animal i instintiva i voluntària en les persones que racionalitzem, però en vistes a més i major plaer i no a sotmetre’s a normes ni morals ni de cap altre caire, però respectant les voluntats de parelles i no parelles, estables i no estables, des del coneixement i consentiment mutu en capacitat reconeguda i no violada, amb el benentès que tothom som sexe, som individus sexuats i sexuals”-; i tot i que “es pot viure” sense sexe i no podem viure sense menjar ni beure ni respirar, no es pot viure amb qualitat de vida sense sexe i, discutible, amb poca manifestació social producte de repressions pròpies i/o alienes.
Vaja, un rotllo oi?
Doncs el sexe hauria de ser molt més senzill i transparent del que fem que sigui habitualment, encara avui.
Crec que parlar de sexe, a part de servir per a resoldre prejudicis, hauria de ser útil també per desfer mites, alguns extravagants. Compte que quan penso i enraono en sexe ho desvinculo a tota relació de parella i convivència ja que és un component més, important, però no gens exclusiu del món de les convivències ja siguin home-home, dona-dona o dona-home i altres variants més plurals...
No inclouré en la temàtica sexual i les seves manifestacions l’apartat pantanós, però existent, de les zoofílies (fílies però sexe també), i no ho faré no per prejudici si no per respecte a l’única regla que considero invulnerable, el respecte, la igualtat de condicions que crec inviolable en una relació de caire sexual entre éssers igualment racionals i no és el cas si hi posem un animal pel mig, a qui no se li ha demanat parer ni sabem del seu consentiment implícit ni explícit; per tant ens trobaríem en casos d’abusos manifestos (en cap cas valoro moralment la tendència sexual de la persona implicada tret de la manca de respecte a la part sotmesa a la pràctica).
Tampoc puc incloure, amb més raó, relacions interpersonals on una de les parts és en inferioritat per raons de manca de capacitat voluntària i de coneixement conscient dels jocs sexuals, així com es tractaria de pràctica abusiva més pròpia d’una violació i abús sexual contra voluntat; seríem en un terreny espinós i de les legalitats establertes en cada societat i no és el tema, com els abusos de menors on hauríem de definir on és la frontera entre menor i no menor en els camps psico-socials-sexuals, sense negar tot dret de tota persona concreta a la seva manifestació sexual lliurement. Seria més propi d’un capítol extens i concret d’un llibre sobre la matèria, amb profunditat i rigor.
Per acabar, per avui, només una reflexió; les persones, totes, som sexuals per naturalesa i igual que conreem la raó i moltes disciplines humanes amb intenció perfectible de millora, també tenim el dret i l’obligació (i se’ns ha de reconèixer i facilitar, si cal) de conrear tot el que fa respecte a l’àmbit del sexe; tot ens fa créixer, evolucionar i ser persones. Tots evolucionem i res és brut; ara, això sí, cadascú evolucionem diferent i a diferents ritmes.
... continuarà.
|
Contactes
Registra´t
