| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
LA MAR BRAMA
 dimarts 2/desembre/2014 - 05:10  803  4
QUAN LA MAR BRAMA
La nostra mar te tants motius per estar empipada! Comença per dir-me que no és nostra, que nosaltres en tot cas som seus. I que si ella hagués sabut com la deixarÃem d’empastifada mai no hagués permès als nostres avantpassats sortir d’ella, que això diu que a una mare no se li fa i que som uns fills desagraïts i ximples.
La mar està empipada. Fins i tot quan està empipada és maca. O sobre tot és maca quan està empipada, no ho sabria dir. Sempre és maca, perquè sap exhibir-se en mil i una belleses que ens acomplexen del petits que ens fan sentir.
Però avui no és un dia d’aquells en que les ones sembla que ballin un vals a Viena o a ParÃs. Avui no és un vespre d’aquells en el que els peus de les ones es mouen amb l’elegà ncia clà ssica d’una ballarina sensual i sà via; avui els blaus s’han tornat negres i fins i tot l’escuma que bombolleja desesperadament pel capbaix és gris.
La mar seva – i només seva – està empipada. Passejant arran seu, agafada del bracet, una parella s’esforça per a no perdre un paraigües que no sap si vol ser aviador o mariner. Repica la pluja com si aplaudÃs la rà bia de la mar o repica la mar com si aplaudÃs la rà bia de la pluja. Les dues aigües s’estimen i es busquen amb una desesperació que ve des del principi dels temps, quan un miracle, va fer possible la vida en un planeta perdut entre els planetes de tots els universos.
Bull el mar com la cassola en forn, que deia el vell enamorat Ausià s. I, efectivament, bull i sembla que hagi de coure la terra tota. Però avui no somriu, com ho va cantar el més genial i vell dels poetes, avui la mar brama. I voldria bramar més perquè recorda amb plaer aquelles bellÃssimes aquarel•les de Turner on la potència de Neptú ningú no la discutia.
Però ara tot ha canviat. Quan la mar s’empipa els romà ntics surten a contemplar com es despentinen els seus cabells. I encara, més o menys arrecerats, hi ha humans que s’atreveixen a fotografiar-lo i a filmar-lo com si els estigués oferint un espectacle.
La mar brama.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
TomasM-Porta |
Núria,
Tuesday, December 2nd 2014, 9:30 AM
no som poca cosa, no hi estic d'acord, som el que som. I som vida, et sembla poc? Som somriures, riures, plors, pensaments, idees, accions, poemes, cançons, abraçades, petons, no està malament, coi.
Per cert imagino la mar de l'altre dia al teu poble en ple temporal i recordo com, des del tren, veia que en dies aitals les aigues de primera linea de mar esdevenien marronoses, alimentant-se de tot el que els duia la muntanya.
I quan tu passeges vora la mar i penses i repenses i sents i ressents, potser també la mar voldria ser tu, tan gran i tant poderosa com és.
|
|
set_embre |
La mar...
Tuesday, December 2nd 2014, 8:05 AM
Tan plà cida quan es manté calmosa, tan valenta i contundent quan se'ns emprenya... i, sempre, un bon remei pels nostres atacs d'egocentrisme, prepotència i exageració. Som tan poca cosa... i ella és tan gran... som tan insignificants davant d'una natura tan poderosa... i som capaços de generar tant de mal... però eps! també tantes coses bones...
Una dosi de mar en moments de "grans" problemes que sembla que ens guanyen, i tot sembla que torni a resituar-se.
Sóc una enamorada del mar, de les seves anades i vingudes, del seu olor salat i del seu soroll apausat quan descansa, i abraonador quan es violenta. Pura bellesa natural.
Núria
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
