|
Quan seré gran
dimecres 10/desembre/2014 - 11:17 810 0
Si ,més del mateix.Però aquesta vegada m'he cansat de veure la part de la vida que no m'agrada ;els racons lletjos i trists.
Veritat és que necessite adintrar-me en la part fosca i miserable de l'à nima humana per retrobar de nou l'altra part:La part bonica.
Es tracta de compulsar com a verÃdica la bellesa i demostrar-me a mi mateix que no és patrimoni de la literatura sinò una realitat palpable i real.
I avuà vaig a parlar de coses boniques dedicades a un xat que s'ho mereix perquè estem entrant al Nadal i perquè és el millor xat de tot el domini lingüÃstic i de tot Espanya.
Algú em preguntarà per què li dedique l'escrit al xat en Nadal i dic jo que perquè em dona la gana i perquè uns quants golfos m'han declarat una treva i m'han deixat uns dies en pau.
Això si.Sense pretensions ;sabedor d'una evident manca de recursos literaris però escrit amb el cor i humilitat que ,al cap i a la fi ,és el què importa.
Quants joves veiem a les platjes sense atrevir-se a navegar pel pà nic a fer el ridÃcul.Jo, fa temps, vaig perdre la por i la vergonya.Però quan seré gran?
''Quan seré gran pense pujar-me a un veler
No miraré enrere fins alcançar l'abisme
que em separe dels mortals.
Denit ,dormiré al ras sota el negre celestial
l'escalfor de llumins encesos d'estels buscant el mar.
La nocturnitat dels somnis bufaran al meu blanc cavall bernat
fins allà on les balenes canten camins de llibertat
Quan seré gran tornaré a terra el temps just
per visitar un amor a cada port
Lligaré maromes bén fortes en el vast entramat de conhorts
i un llançol et brodaré amb cadascun dels meus sospirs
per si encara tens fred de solitud.
L'endemà salparé pletòric i urgent de cel i de mar
El Déu Neptú em cosirà un collar de nà car per a tu
cada perla preciosa per cada paraula que em vas regalar.
Quan seré gran et ficaré un collar de perles de mar''.
|