| |
Days are numbers...
 dilluns 15/desembre/2014 - 06:37  1279  2
Una bocinada d'aire fresc; una glopada breu d'un licor intens; un huracà removedor en terra erma... un luxe en tots els sentits, uns sentits que encara recorden; memòria selectiva, també prou recent.
Suggestió, provocació, atracció. Una mescla productiva, una barreja eficaç.
Obro la finestra, s'ha esgotat la calor. Més enllà, ben amunt, la brillantor blanca d'una lluna extraordinàriament somrient, i la companyia de milers de fidels estrelles. Dóna'm la mà. Agafa'm fort. Porta'm amb tu. Fes-me volar.
Espero.
Els primers raigs de sol d'un matí radiant m'han trobat adormida a la butaca gris, just al costat de la finestra, al mateix lloc on l'espera se'm feu eterna i suporífera. Al mateix lloc on les meves mans deleroses revestiren el desig en sensatesa, en desconfiança l'enyor. Cos fred i mirada desesperançada. On esperava veure't arribar, ara desperta, amb mi, un món nou, diferent, amb la necessitat de ser reinventat.
Un gos passeja tibant una corda massa llarga. Metres més enllà, el seu amo lluita per seguir el seu pas. Un marit ja desvetllat la besa i, amb pas lleuger, marxa a recollir diari i pa. A l'entrada de l'aparcament, un Golf acabat d'arribar, cerca parada a lloc cobert després de tota una nit sota la rosada. Escenes de diumenge matí.
De no massa lluny arriba l'anunci d'uns grans magatzems que sona en alguna ràdio. Són les deu, com cada diumenge, una de tantes veus monòtones en una setmana més que també arriba a la fi.
Les esperes són estúpides quan et resisteixes a veure-hi. Tanco la finestra just en el moment que, acabats els anuncis, sona una bonica cançó...
"The traveller is only passing through
He cannot understand your point of view"
Tot costa més de digerir quan no s'entén. Passar de llarg no sempre resulta senzill, però cal fer-ho quan no hi ha la possibilitat de saber més.
www.youtube.com
|
Contactes
Registra´t
