| |
Esperant... sempre esperant!
 dissabte 20/desembre/2014 - 06:50  1017  0
Ens passem la vida esperant, tota una vida cercant més enllà , mirant i imaginant il·lusions, perseguint "quimeres" en molts casos...
De ben petits, esperem l'abraçada d'una mare i la mirada i l'alè d'un pare que ens fa sentir-nos més segurs i no desemparats, esperem a mida que creixem l'hora de les joguines, l'hora de sortir al pati de l'escola, que arribi el moment de fer cagar el tió i se'ns encenguin els ulls d'il·lusió i mà gia, i l'arribada dels Reis mags...
Anem veient de mica en mica de què va això de viure, i esperem, sempre esperant; i pensem i imaginem què serem quan siguem grans, un futur llunyà que sembla mai ha d'arribar, i ens fem adolescents i de mica en mica deixem enrere innocències, algunes amb melangia, fins i tot més endavant quan ens fem grans. I de mica en mica l'espera se'ns fa més llarga i més curta, i ens anem formant per bé i per mal, i deixem de ser qui érem i ens transformem no només en cos si no en esperit. I seguim, i seguim esperant, sempre imaginant allò que "ha de venir", allò que imaginem, i aprenem que la vida la transformem en una eterna espera; esperant amistats, amors que mai o quasi mai acaben d'arribar i quan ho fan acostumen a decebre, acostumen a fer-nos abandonar la lluita per seguir esperant res imaginat. I un dia, canviem la vida i els hà bits, ens casem o no, treballem en allò que mai havÃem imaginat ni desitjat ni esperat, i ens emmotllem a les noves maneres de viure, a nous companys, a nous amics. L'espera per descobrir l'amor, el sexe, la vida ha estat profitosa més o menys i tot arriba, però sempre esperem, sempre esperant, creient que l'endemà serà millor, viurem millor, serem feliços, rebrem les abraçades que ens facin sentir plenitud, i esperem un paÃs lliure, i que els nostres fills siguin ells i només ells i puguin créixer per ells i siguin més i més feliços i trobin allò que ells busquin i allò que ni hem trobat ni ja mai trobarem.
I seguim, esperant... sempre esperant! i aquell bes i aquella abraçada i l'escalfor que se'ns nega, tot esperant i consumint i consumint-nos sense treva, esperant un anys més i sumen i sumen... i el més calent és a l'aigüera, tot esperant la fi dels nostres dies. Com és i ha de ser...
www.youtube.com
www.youtube.com
Bones Festes!
|
Contactes
Registra´t
