|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de nuria_77
|
|
|
Only you...
diumenge 4/gener/2015 - 04:04 1435 3
"¿Aun no lo ves? Fuiste tú, siempre fuiste tú".
Bocanada de aire fresco, dulce trago de intenso sabor, salvaje perfume de espontaneidad.
Y es cierto que, entre tanto juego inocente, rodeados de ilusión ingenua y partícipes de sensaciones compartidas, un destello brillaba por encima del resto. El mismo destello que reencendió su llama en cada nuevo intento ajeno. El mismo que ahora alumbra otros caminos, en el que se repetirán los mismos errores en otros entornos. Miedo, duda y osadía.
"Ahora te das cuenta: fuiste tú, siempre fuiste tú". Eres producto de tu propia nostalgia.
Looking from a window above...
www.youtube.com
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
nuria_77 |
.
Sunday, January 4th 2015, 4:12 PM
Aiiiiii... txeic... no m'animaré que les ensucrades són la meva debilitat més íntima, interna i inexplicable... o sigui que jo que ja m'enrotllo de mena, no acabaria ni demà. Tot i així, t'he de donar la raó, el temps ho posa tot al seu lloc i no, no era un beneit, tot i que patir perquè sí mai val la pena, però ai l'as!, en aquest cas la lectura és a la inversa, coses de la lírica i les interpretacions subjectives! ;)
I Yazoo, no t'ho negaré, tot i que aquesta és una de les meves imprescindibles, el teu nick me l'ha rememorat avui. Ja passa això... les tens guardades en un fosc racó neuronal, fins que un detall simple torna a situar-les en un lloc preferent.
Per cert, a qui li agradi, que no es perdi la versió dels Flying Pickets, m'atreviria a dir que, fins i tot, la millora (i això passa ben poques vegades).
https://www.youtube.com/watch?v=qgDKtLPp46s
núria_77
set_embre
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|