| |
Un diumenge més... un any més...
 diumenge 25/gener/2015 - 07:02  1158  2
... i la vida continua, i la vida se'ns menja les hores, els moments, la vida, sÃ! I la vida se'ns menja la vida. I ens resta els records, molts més que les il·lusions, però ja ni volem recordar, l'oblit ens fa omplir-nos de buidors, ens omple del no res, i potser molt millor; anar-hi passant i caminar pesadament fins el major dels oblits, i cansada la fatiga ens faci envellir, deixant la bellesa dels fÃsics i somnis, deixant de somniar, deixant de viure la vida que se'ns menja a mica a mica; deixant els batecs reposar en la negror d'unes venes fosques i que amaguen els dolors, i la vermellor i com vermella passió del passat, passada i gairebé oblidada en la impotència que ens envolta en un espai reduït que ens empresona.
En aquest hivern etern que mai se'n va, més enllà d'estacions, més enllà de sols, llunes, pluges i neus, i flors i muntanyes llunyanes que m'allunyen d'aquell alè de vida que un dia somniava en viure de debò,de respirar fresques sensacions, imaginades i cada cop més deixades en un oblit desitjat, cercat i voluntari, en una cada cop més fosca entre les foscors i encara una espurna que em recorda el teu nom, maleïdament viu.
|
Contactes
Registra´t
