| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de nen-
|
|
| |
Aixà veig jo les coses
 dimarts 10/febrer/2015 - 04:40  798  2
Perquè pense d'eixa manera i no necessite donar explicacions a ningú.Si crec que és el més gran és perquè parle des del seu cor.Com si poguera jo sentir-lo en aquest moment.Em referixc a una persona que va existir i res més.No vullc saber res de dogmes acadèmics d'uns i d'altres.Simplement em dona la gana veure les coses a la meua manera.
El seu romanticisme no necessita paraules i no cal saber literatura per comprendre'l.Només has d'haber sentit com ell per saber que la poesÃa s'escriu sense paraules com passa amb totes les arts.Llavors comprens que les llengües no pertanyen als ''facistes'' sinò als mÃstics que les transformen en religions i creences.
La seua capacitat de sÃntesi ,la quasi renúncia a les normes i a la rima els pega una bufetada bén forta als seus antecessors igual que feia Estellés.Ell tancava l'eternitat en poesies de quatre versos com xopin en quatre notes i per a mi és açò més que suficient.Ell no escrivia , professava l'amor més sublim enfocant tot el sentir a una dona.No tinc per què donar explicacions.Em té igual si escrivia en castellà .El castellà no és dels ''facistes''.Ja voldrien.
Per aconseguir açò necessites molta humilitat i resignació: ''Liados en este pañuelo vienen mis versos y prosas.CorrÃgelos como siempre;acaba lo que no está concluido,y si antes me entierran,tú publicas lo que te guste y en paz''.
Es difÃcil concentrar més senzillesa i pensar que una dona pot deixar a un home com ell aixà ,per les bones, perquè és imposible no estimar-lo quan ell ho fa amb tanta intensitat.Jo malpense que el seu gran primer i únic amor va fugir de la seua malaltia.L'estimava també però no com ell de manera tan incondicional.Si no és per això no s'explica la cosa.
Després ,ja vençut per la nostà lgia del primer amor ,es casà amb un trompellot d'eixos que tenen un bonyigo al cap i passà el què era d'esperar:L'abandonà anant-se'n amb un notari que li atorgava el flato i el poc cerbell que ella reclamava de la vida.
Cadascú té el seu propi cel esperant-lo a mida dels seus anhels i desitjos.Com si Déu,sabedor del teu fur més Ãntim, ens fera el llit tal com voldriem trobar-lo allà on es deté el temps i arriba el final del trajecte.
Triem ,doncs ,el nostre propi cel.Fem el llit a mida del nostre amor.Cada persona sabrà quin cel vol per a sà mateix.
www.youtube.com
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
mart2010 |
m'agradaria
Thursday, February 12th 2015, 8:22 AM
saber de qui parles... i llegir-lo :)
De tota manera... diria que una cosa és saber expressar l'amor, o potser l'enamorament... amb paraules embellides, en un acte Ãntim i intransferible (mentre escrius no està s amb l'estimat/da ni amb ningú... està s amb tu) i l'altra, de ben diferent, és que puguis expressar-lo, transmetre'l realment, de la manera adient (que s'entengui, amb fets, en el dia a dia... etc. etc.) i, a més, que arribi a la persona que tu vols, que el rebi i el rebi bé (no, del revés). No és fà cil. La comunicació no és fà cil. I tot s'ha de dir... hi ha homes, i poetes, molt rars...jjj vull dir que jo no jutjaria tan a la lleugera a les dones que el van deixar... per alguna cosa deuria ser, no? :D
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
