| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de nen-
|
|
| |
Caupolican
 divendres 20/febrer/2015 - 12:54  791  3
''en las entrañas de mi patria
entraba la punta asesina
hiriendo las tierras sagradas.
la sangre quemante caÃa
de silencio en silencio ,abajo,
hacia donde està la semilla
esperando la primavera''
Crec comprendre el què vol dir Neruda.També a un dels seus millors amics que era Estellés.Com no havien de ser amics dos hòmens tan semblants en tot?.Tenen en
comú a la mare de totes les pà tries:La decència.
Ja sé que m'ofegue dins d'un got d'aigua.Jo no puc més que seguir-los el rastre i ,com més els comprenc major és la meua soledat.
Crec que aquesta soledat acabarÃa sentint-la també a qualsevol part del món ;a Catalunya inclús.No sé ,és una mania que tinc de sempre ,no voldria ofendre. La meua insistència és quasi malaltissa. Es com la d'obèlix quan caigué dins la poció mà gica.No necessita altres dosis ni la perseverà ncia de xarxes d'estaments que lluiten per mantindre una cohessió social.La meua pà tria és intrauterina i abarca altres horitzons a part d'un paÃs ,que també.
''pero Caupolicán llegó al tormento.
ensartado en la lanza del suplicio,
entró en la muerte lenta de los árboles''.
La pà tria perduda quan l'home és llop de l'home ;quan no endevines l'alcanç real ni pots discernir on acaba el mal i comença el bé.Quan necessites saber quanta pà tria ignominiosa hi ha i quanta intacta ens queda.
La soledat de les pà tries és la soledat humana ;la de la incomprensió ,la que nodreix l'enveja i prepotència ,la que albires amà rgament llaurant-se a pinzellades de mentides ,la dels voltors buscant un carnús i que acaba en joc brut ,violència i xuleria.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
