| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de nen-
|
|
| |
Els ouets
 dimarts 24/març/2015 - 11:50  904  1
Diu que cada persona és el que la gent vol que siga.Si volen enaltir a algú el posen als núvols i al contrari també.
Diu que aquest món no l'ha pogut fer un Déu.El meu barber és un filòsof.Llà stima que visc a una altra ciutat i no el veig ja quasi que mai.
Però algú el deu haver fet ,siga un Déu o siga qui siga.El cas és que sempre será un misteri o simplement que la nostra Intel.ligència raquÃtica és presonera d'un principi i un final.No concebim res que no comence i acabe.
I si les coses no comencen ni acaben?
Ara volen que vaja a fer transacccions.Si ,transaccions per arrancar-te una firma sense saber el que firmes i llavar-se ells les mans.Si volen peles pel morro que arrisquen el cul.Golfos més que golfos, que s'ho han gastat tot en putes cares i ara ens degollen als pocs que quedem en peu.
Doncs jo tanque els ulls i desfilen raboses de la polÃtica ,constructors que se n'ixen per baix la corda ;mediocres imposant els seus criteris.
On deuria passar un núvol blanc amb olor de terra mullada de primavera travessa un sobre en negre ,un Intel.lectual que s'ha comprat la poltrona dient quatre bafarades de tebeo.
Em sent orfe d'esquerres.Ja no apareixen com abans ho feien quan les necessitava.M'han deixat sol les esquerres.Esquerres de pacotilla arrossegades pel feixisme.Ja no es deuen als somnis.Només volen escons i trones a mida de putiferis ideològics vestits del folre de la butxaca.Per no poder ,ja no pot ni podemos.
El món panxacontent s'ha engolit als filòsofs i han suprimit la facultat de filosofÃa de València.Només queda el meu barber però ni a ell el puc veure enmig de la meua solitud.
Tu em captivares i et diré el secret:Quan escrivies ho feies amb el cor i després esperaves tres dies per arreplegar els ouets com feia ma mare.
Ma mare tenia gallines i disfrutava enormement quan, pels racons del galliner ,trobava un ouet.Era una alegrÃa difÃcil d'explicar.Les gallines encara no s'havien fet lloques ja hi havia tres o quatre ouets més.
Tu feies igual que ma mare esperant els comentaris com qui arreplega un tresor.Es una cosa tan simple i tan entranyable que enamora.
El dia que guanyà el pp li se tirà damunt de mon pare com una boja que quasi li pega de rà bia continguda de tants anys.Mon pare mai va comprendre eixa reacció però jo,en canvi ,l'esperava vindre abans d'arribar.Després de molts anys encara em recorda el meu pare el dia que la santa dona li s'abalançà quan mai havia trencat un plat.Però ell continua sense comprendre el significat d'aquella reacció.
Els ouets o els comentaris son l'esència de la vida i ,per a mi ,cada comentari que rebies amb tant d'interés era un ouet ,un anhel de justÃcia,una vida paral.lela ;un somni desinteressat de les persones que no s'han deixat arrossegar pel corrent inútil de les vides falses que ens porten a la buidor i la infelicitat.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
