| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de XCarles
|
|
| |
Ni estimar ni ser estimat.
 diumenge 29/mar/2015 - 08:09  1394  2
Escric el títol d’aquest post, reflectint un sentiment i una sensació que m’arrossega i se m’enganxa com pega dolça en el paladar del conscient i l’inconscient; un sentiment vell, ja massa vell. Escric aquest títol i ben bé no sabria per on començar, per on desfer el nus de l’entrellat; no sé ni què expressar fidelment amb paraules, les idees són eixutes, simplificades en una frase, “ni estimar ni ser estimat”.
I d’aquí la vida, i com viure sense estimar?, com viure sense ser estimat?; doncs malauradament el cor segueix el seu batec i la vida empeny de mica en mica, feixuga.
La veritat, no dec estar gaire inspirat, potser tot ja em supera i l’enfonsament del titànic emocional et fa per seguir, llençant la tovallola, no esperant res, no desitjant res, ni estimant ni sent estimat, renunciant davant la tossuda evidència...i, no saps perquè o no ho vols saber, i ja tot se te’n fot; només vivint moments imaginats, que potser mai més tornin, esperant sols nous episodis de fantasia, fugint, evadint-me; cercant en les foscors absurdes allò que saps mai trobaràs i, passivament, aceptar-ho sense més, acotant el cap, acotant l’esperit, i guaitant com passa la vida entre bambolines; només els pocs records et fan revifar puntualment i fer creure’t que has estat algú, potser t’ho havies cregut algun cop; però ja de volta, potser sospirant una darrera possibilitat en que algun dia aquest món que tot ho envolta desaparegui per a fer aparèixer altres realitats, com amb la desaparició d’aquells llunyans dinosaures que un bon dia succeí..., en fi, com diria aquell, cabòries...
No sé si ha de formar part del què en diem felicitat, estimar i ser estimat, i potser ho hem convertit en absurda obsessió; potser sigui hora de madurar definitivament i admetre que ni estimarem ni serem ja mai estimats; potser és que ens fem vells, potser covards...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Izel |
Ei !!!
Monday, March 30th 2015, 8:10 AM
“ni estimar ni ser estimat”.... estimar és una paraula molt àmplia i dins la seva amplitut, crec que tots estimem i som estimats, la qüestió és com i a qui o quan i per qui.
"no saps perquè o no ho vols saber, i ja tot se te’n fot"... busca el perquè, pren consciència d'aquest perquè i lluita per trobar-hi sentit a tot.
" cercant en les foscors absurdes allò que saps mai trobaràs i, passivament, aceptar-ho sense més, acotant el cap, acotant l’esperit, i guaitant com passa la vida"...No busquis a la foscor, que per això es va inventar la llum, i no afirmis mai, mai més, etc. perquè justament mai sabem que ens trobaren en el minut seguent. No acotis el cap i menys l'esperit...mira sempre amunt, i si l'esperit vol acotar-se, tanca els ulls, respira fons i somriu. No guatis com passa la vida, viu la vida, només n'hi ha una i només és teva.
La felicitat ??? només és una paraula i només depen de tu, tu tries la manera de ser feliç, i de com lluites per ser-ho.
Diuen que la felicitat són petits instants, un moment determinat, un lloc que et fa sentir bé, un somriure al carrer, una paraula amiga ...
jo dic: Sigues feliç un instant, que aquest instant serà la teva vida.
Simplement viu el que t'ha tocat viure, i pensa sempre que tu decideixes com ho vius, la felicitat no és cosa dels altres, està a dins nostre.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
