| |
Em moirira II...
 diumenge 5/abril/2015 - 06:36  968  1
i seguint amb el País Valencià:
Tot un descobriment la Mireia Vives... una veu que... mmm
*** Mentre sol autogestione el meu plaer (Andreu Valor)
www.youtube.com
(Borja Penalba a la guitarra... acompanya a tot@s: des de Feliu Ventura a Tomàs de los Santos...)
MENTRE SOL AUTOGESTIONE EL MEU PLAER - Andreu Valor
Recorrent-me el lòbul de l’orella, amb el dit fent un cicló, pels cabells filtres eixes mans.
Cau i ens mulla l’aigua, brolla freda, peça a peça em traus la roba en un atac ple d’ansietat.
Mos al coll, després tendres mirades que il•luminen la foscor d’aquesta vella habitació.
I el pessigolleig que no l’ubique, arrenca la maquinaria de l’estat de sedació!
En cada abraçada em xiuxiueges, jo lluite per no ofegar-me mentre et bese tot el cos.
Adore la suavitat del tacte, de la pell que estic robant-te perquè no la puc comprar!
Has aconseguit paralitzar-me i grimpes per dominar el descontrol, la situació!
Sense cap esforç a tu m’aclame i en una cançó de fons inventarem el nostre món!
He despertat del somni, i sóc conscient que aquestes mans mai no em podran acaronar.
Però ni tu seràs capaç de fugir de la història que m’invente en soledat.
Per satisfer desitjos improbables, mentre sol autogestione el meu plaer,
Dispost a compartir-te aquí estaré!
Amb els ulls tancats de nou somrius i no t’he de convèncer per restar-li temps a aquesta nit.
Nuus dibuixarem varies figures trencarem junts la claror que sols una vela ofereix.
Els teus pits són la delicadesa on perdre la calma i la revolta inicia el seu camí.
I quan decidim trencar les bases, m’has fet veure que quan vulga existiràs sols per a mi.
He despertat del somni, i sóc conscient que aquestes mans mai no em podran acaronar.
Però ni tu seràs capaç de fugir de la història que m’invente en soledat.
Per satisfer desitjos improbables, mentre sol autogestione el meu plaer,
Dispost a compartir-te...
Trac del calaix la vena que em cobrisca els ulls i així somiar plegats a cada instant.
Tinc que invocar l’estancament del temps en el moment que tu i jo hem encaixat.
Dintre de tu, la bogeria extrema em fa oblidar que es sols un somni, tan injust!
Però quan la nit s’apropa, aquí estàs tu!
*** No puc dir el teu nom - Vicent Andrés Estellés
www.youtube.com
NO PUC DIR EL TEU NOM - Vicent Andrés Estellés
No puc dir el teu nom. O el dic negligentment.
No puc dir el teu nom. Certs dies, certes nits
em passen certes coses. Tinc el desig de tu.
Esdevens, aleshores, la meua sola pàtria.
No puc dir el teu nom. Esvelta, tendra, càlida.
Terriblement esvelta, dempeus, com una pàtria.
No puc dir el tu nom. Car, si el dic, l'he de dir
amb certa negligència. No puc dir el teu nom.
No és un desig tan sols sexual, conjugal.
És el desig del riu, i el llençol, i la brossa.
És un instint de pàtria. És el desig de l'arbre,
i del cel, i del cànter, i el pitxer, i l'argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.
I una pàtria lliure, i lluminosa, i alta.
========================= ========================= ===
Gestionarem el que podrem hehe... i que la pàtria arribi ben aviat !
|
Contactes
Registra´t
