| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de nen-
|
|
| |
El tenconet burla burla
 divendres 24/abril/2015 - 06:19  1419  3
últimament ja no pega eixes carreres.El sequiol està ple de tenconets i jo intente agafar-ne un amb un gamber quan cau el sol i la quietud s'apodera d'aquell bassal ple de sensacions.
-Vicent ,he agafat un tenconet burla burla.No és fácil treure un tenconet.En veure't guaitant com un intrus escampen el poll ràpidament.Jo els dic els tenconets burla burla i el meu nen es riu.
Ell ,que està a l'altra punta, corre i corre amb tanta energía que sembla que tota la vida li va en aquella carrera.Es difícil de descriure per a un pare tot l'amor i percepcions màgiques que tanca aquella cursa.Un despilfarro de vida i felicitat.
Últimament ja no pega eixes carreres.
-No et queixes ,pare ,que mentre veges indis i vaquers pel terra encara no m’he fet fadrí.Després veiem tots dos Popeie.El pájaro burla burla i ens en recordem del tenconet burla burla que s'ha mofat de nosaltres tota la verprada.
Davant meu un altre pare porta al nen a l'escola.Es templat i jove .Pares primerencs que es casen als vin-i-dos i bén prompte carreguen.Una dona que torna li dóna el vis-i plau.A mí ja em donen poques vegades el vist i plau.De fet ,mai he sigut home de rebre vis i plaus.Això és per a hòmens més templats i de més ''empaque''.
El vist i plau és una concessió de dona que somerament i de primeres et diu que eres apte per a formar parella però encara no tanca res més.Un inici ,ni tan sols una invitació ni una incipient insinuació de Cupido
però que deixa el dolç regust de mascle actiu.
Es una dona alta i m'agrada el parar.El seu conjunt és tranquil i totes les dies gaudixc de mirar-la i de veure donar-li a l'home el vist i plau.Els seus ulls reflexen la brillantor d'una maduresa que aspira sovint a la bellesa.
Encara que no es fixe amb mí no m'importa.Tan sols necessite veure el seu conjunt que m'entra pels ulls.La sensibilitat ,el caminar ,les grenyes que s'aparta de la cara ,la humitat dels ulls ;el somriure clar i sincer.
L'altre dia aparcà al costat del meu cotxe i ,en eixir, me la vaig topar de nassos.Li esbocí un ample somriure.Com un esboç que t'ix de dins i que torna d'un cop d'admiració tots els vist i plaus que ella a mí no m'havia donat.
Ara entren uns clients .Me se'n va la inspiració quan m'interrompen.Em costa després agafar el fil i ja no puc continuar.Jo crec que hi ha dues classes de vells:Els que conserven les formes i la compostura i els que s'abandonen a la lletjor de la vellesa.Els primers ,molt a la llarga ,encara podrien rebre algun vist i plau ;els darrers ,injustament ,no puc empassar-me'ls. Em trauen de polleguera molt a pesar meu.
Els esboços de somrisa que li regale expremen el suc de la seua vitalitat cada vegada que la veig i diría que han calat en algún dels seus racons més íntims.
Quan em veu em mira i em busca imperativament amb la timidesa de les dones que saben que darrere d'una ona venen d'altres.Jo em mossegue les ungles i em trenque per dins sabedor de la seua implacable cadència.Les ones del mar no esperen.
.
www.youtube.com
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
