| |
Harmonia.
 dilluns 25/maig/2015 - 12:43  1022  0
Harmonia.
I punt. No cal cercar altra realitat més o menys artificial ni artificiosa, només ens cal trobar el punt més proper a l’equilibri en harmonia.
Mireu el significat concret, la meva traducció, del significat d’harmonia; després tan sols ho solapem a les nostres particulars circumstàncies i fem fidelitat només a aquest principi; res més ens mereixerà cap fidelitat. Tot ben subjectiu des del punt de vista únic de cadascú.
Primera premissa, imprescindible, deixar anar llast i descarregar tota motxilla que hem anat omplint al llarg dels anys; mirar de caminar del tot nus, i sense cap nus que ens ofegui el coll i el respirar net fins la resta dels nostres dies; i, evident, no cercar allò que crèiem del tot necessari, que consideràvem imprescindible per creure’ns feliços, i no ho és ni de bon tros; podem viure, i viure prou bé, només acaronant-nos en l’equilibri únic i particular de l’harmonia.
Tot plegat sembli una mica complex d’entendre més, si ens aturem i hi reflexionem un xic, veurem que no ho és de complicat.
No cal desitjar ideals de cap mena, ni fer ni perseguir ostentació de res ni de plaers oblidats i imaginats o mai viscuts; no ens clar pretendre enlluernar res ni ningú ni voler reconeixements d’enfora, ni deixar-nos entabanar per discursos ni paraules buides. Escrivint, normalment, mostrem la cara de la moneda tot amagant la creu; quines poques vegades ensenyem la creu com fem amb la cara mateixa de la mateixa moneda de igual a igual...
En llegir, el lector/a acostuma a fer-se la seva pròpia faula, el seu propi ideal a imatge i semblança d’un mateix i els seus desitjos, per habitualment romandre en la mateixa i inicial ignorància supina d’abans de iniciar la lectura tan sols del títol que encapçala.
És el què té el llegir i l’escriure; un misteri qui escriu, un misteri duplicat qui ho llegeix; i llavors ens allunyem i viatgem per paisatges i paratges fabulosos, inexistents, ben lluny de l’harmonia.
Ni amors, ni plaers ni aparences incompreses; ni sexe sempre o quasi sempre curull de buidors, menys plaent, artificial i menys o gens real, només en el propi món interior de la pròpia i invisible imaginació.
Res, res d’això ens cal, no et cal com no em cal; només i sols harmonia, “Hibiki”.
|
Contactes
Registra´t
