| |
Quan l’amor és utopia.
 dimecres 27/maig/2015 - 01:56  1165  3
Hi haurà qui dirà és tan real com el cel, els arbres, el mar i les muntanyes; clar, hi haurà que afirmarà que l’amor és allò que ho mou tot, que sense amor no es pot viure i tot esdevé no més que un malviure. Hi haurà qui certificarà que l’amor és el motor de tot, de la vida i del món que ens envolta.
Hi haurà qui...; i a mi que se me’n fot del tot el què diguin que sigui real o afirmi no sé què ni certifiqui el que vulgui certificar; i a mi què?, quan tants i tants anys de viure i sentir i veure i no veure i beure i volar i, no beure i tocar de peus a terra, i què?, si a la fi l’amor, aquest amor que us omple la boca i us surt per entre les comissures dels llavis, no és més que utopia. Utopia!
I seguir, com no, i quin remei que ens toca, anant endavant i renegant d’allò que ens havien venut, d’allò que ens havien afirmat, dit i certificat, era l’amor... i a la fi descobrir, abans no sigui massa tard (potser ja ho és de tard) que això no és més que una utopia, i ni això!, quan l’esperança és desesper i en realitat una utopia no és cap impossible si no molt i molt més fins a poder esdevenir potser algun dia, potser algun dia, o alguna nit fosca en la foscor d’un futur definitiu i apagat on ja cap respiració en surti d’aquests nostres llavis erms.
Quan l’amor és utopia, quan arriba inexorablement aquest moment, ja tot és serenor, ja tot esdevé fortalesa, i no creure en res, i deixar-se anar, i fluir i fruir, com riu, com riu també frueix; ja res importa, ja no es persegueixen quimeres, ja no anem morint a poc a poc consumint-nos en la nostra pròpia flama inventada, ja tan sols sons, murmuris, sensació “hibiki”.
www.youtube.com
|
| |
|
Contactes
Registra´t
