| |
Demà serà... un altre dia!
 dimarts 7/juliol/2015 - 12:16  1612  6
Ja ho tinc clar. Des de demà mateix m’hi posaré. Des de demà mateix seré una persona nova, ja no em farà mandra dir el que penso ni fer el que vull. Encara que em costi, encara que em faci mal... seré, des de demà mateix, jo. Tal qual, tal com raja, sense matisos ni contemplacions. A partir de demà, no pensaré en si ofenc o no, en si faig nosa, en si malpensen de mi. S’ha acabat fingir o dir només el que tothom vol escoltar. Demà serà un altre dia, l’inici d’un nou jo; demà vull ser el que sóc sense embolcalls ni disfresses, dormiré amb la tranquil•litat dels sincers, dels transparents, dels autèntics. Aniré pel món amb el cap ben dret, segur de mi i convençut. Sé que em diran que sóc arrogant, pedant, cregut, presumptuós, altiu, superb... que estic envanit. Però això passarà aviat, tan aviat com descobreixin com sóc, com és aquest nou home renovat, renascut, fins i tot; i no els ha de costar perquè jo seré, a partir de demà, tal com semblaré. Ja no vull dir mai més el que sigui convenient, ja no faré mai més el que sigui correcte si a mi no m’ho sembla, encara que no em costi cap esforç; ja no deixaré de fer o dir el que em sembli millor, allò que sento com a autèntic i que reflecteix el meu tarannà. Des de demà no cauré en el parany de callar si vull parlar, d’estar-me quiet si vull fer res, de somiar, de contemplar. El temps de fingir s’acaba avui i demà serà un altre dia, una altra vida.
La veritat s’imposarà per damunt de matisos o embolics, des de demà només faré o diré el que em surti de dins, allò que realment és veritable, allò que vertaderament és sincer. No faré elogis de compromís, ni lloances interessades; al pa, pa, i al vi, vi. Si em demanen opinió la diré sense embuts no esperant anuència ni catifes vermelles, em passejaré pels camins de la veritat orgullós d’haver-me transformat en una persona millor. Serviré d’exemple per a tots els que encara creuen que no és possible viure sent sincer, dient les veritats. Em convertiré en una mena de paradigma que sigui referència pels pobres d’esperit, pels pusil•lànimes, pels dèbils de caràcter... en definitiva per a tots aquells que viuen en la mentida, en el subterfugi, immersos en la falòrnia interessada i còmode. Veuran que és possible sortir del cau on es rebreguen les consciències, on es matisen les obvietats, on es regira la realitat...
Demà. Demà viuré lliure i intensament. A partir de demà tindré com a divisa ser espontani, ser lliure. A partir de demà tindré cura de les meves coses. Seré organitzat, meticulós, ordenat, polit.
Des de demà mateix diré NO quan toqui dir no. Amics i enemics, familiars i aliens, coneguts i desconeguts: cap ni ningú obtindrà de mi altra cosa que la veritat, mal que pesi, encara que sigui dolorosa, encara que em costi. Des de demà mateix tothom sabrà que el que dic i faig és sentit i honest, real, autèntic, sincer, cert, fidedigne. Quan allargui una mà serà per ajudar vertaderament, quan l’empri per a negar serà igualment veritable i nítid. No hi haurà res de personal que incideixi en el meu tracte que serà escrupolós, acurat, respectuós, asèptic... però ferm i decidit.
Ha arribat l’hora de plantar cara a la hipocresia. Ha arribat l’hora d’alliberar-me de màscares i pàtines que confonen, que embruteixen, que evadeixen. Ara és l’hora de canviar per a millorar, per a ser el que hom és.
Tindré capses per a tot, tindré espais reservats per a desar-hi objectes i pensaments. Els mobles nets, la roba planxada, tot endreçat i a punt per a ser usat. Ordre i organització, netedat. Una cosa per a cada moment, un moment per a cada cosa; cada cosa al seu lloc, un lloc per a cada cosa. Déu meu! Com no m’havia decidit abans a emprendre aquesta nova vida que serà real i pura, autèntica i diàfana, nítida, cristal•lina? Com he deixat passar el temps de forma tan absurda, mesquina, vàcua, fútil... Ara me’n adono que he estat perdent el temps, que he estat adormit, abaltit, perdut, inconscient. Des de demà m’espera un sense fi de nova vitalitat, de noves il•lusions; m’espera un futur ple d’esperança, tinc al davant un horitzó esplendorós, lluminós, rutilant, refulgent. La vida adquireix un nou sentit, una dimensió desconeguda que exploraré amb avidesa i entusiasme.
Tothom m’entendrà, tothom envejarà la meva determinació, la meva fortalesa, la meva resolució! No hi haurà ningú, a partir de demà, que dubti de la meva paraula. Amb totes les coses ben ordenades, la meva ment serà clara. Què dic clara? Preeminent!! Les meves opinions seran valorades per equànimes, sinceres, lleials, justes! El que digui jo serà dogma, anirà a missa (com diu la gent vulgar).
No haig d’esperar més. No puc esperar més! El destí ha arribat i carregat de resolució dormiré per última vegada sent un home pobre d’esperit i mancat de coratge. Demà serà un altre dia.
-Què deia el de la 22? S’ha passat tota la nit desvariejant.
-Noi, ja se sap. La vigília abans que els pengin sempre els destarota.
octavioms.blogspot.com
|
Contactes
Registra´t
