| |
Pagant pels pecats.
 dissabte 1/agost/2015 - 11:49  1605  2
No sóc religiós, gens ni mica, no hi crec en cap església.
Com la majoria de nosaltres he estat “educat” en la fe catòlica-cristiana i, fins i tot, sent infant vaig ser escolà d’una parròquia d’un barri obrer, allà mitjans dels 70 quan els barris obrers i parròquies eren el què eren i representaven més enllà d’una fe cristiana.
Al llarg de la meva vida, i amb la força de l’experiència acumulada i humil, aviat vaig decidir de deixar de creure en cap església i en tota la mediocritat i misèries que representen hipòcritament.
Tot i això sempre he cregut en una noció del bé i del mal, clar que tot és ben relatiu i subjectiu i, no tot és igual de bé i/o de mal per a tothom, tenint diferents barems i mesures depenent de les persones, l’educació rebuda o assimilada i l’entorn particular de cadascú/una.
Sempre he estat en l’opinió que aquell qui fa mal a la llarga, a vegades no tant llarga, rep el mal més o menys proporcional al propinat en les moltes formes diverses de mal i, viceversa, si es tracta de qui fa el bé o el procura a tercers o viu en la bondat; però és clar que no és matemàtica la justícia ni és del tot justa com voldríem... reminiscències de la fe cristiana i d’un Déu que imparteix justícia des del més enllà, suposo, i venjatiu quan cal...
Hi ha qui creu en el “tal faràs tal trobaràs” i qui senzillament viu en el “viu i deixa viure” o simplement qui es procura viure el millor dels possibles sense escrúpols alhora de trepitjar qui i què.
En fi, que m’enrotllo massa, que el què volia transmetre més o menys és que potser sí que s’hi pot creure en el que s’anomena en algunes cultures “kharma”, en que tot allò de bé o mal que provoquem se’ns torna tard o d’hora, i no necessàriament en una altra vida ulterior si no en aquest mateixa i present existència.
La pròpia experiència, i perdoneu-me que parli en primera persona, em constata que tot allò que un mateix ha fet del tot incorrecte, més o menys dolent, a altri se m’ha tornat fins i tot multiplicat i no per a bé precisament; i és que, de vegades, fem mal fins i tot irreflexivament, involuntàriament, però fem mal i després ens lamentem del mal retornat i rebut en pròpia carn.
Mirem-nos, reflexionem un xic, fem examen de consciència (la poca o molta que ens resti) i diguem si no és així, si no és cert, malgrat molts cops la injustícia de la “justícia” del no sé si ben o mal anomenat “Kharma”.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
