|
L’ALTA DISTINCIÓ DE LA GENERALITAT VALENCIANA A RAIMON.
dimecres 28/octubre/2015 - 03:13 1264 1
Estic molt content, contentíssim, de que la Generalitat valenciana hagi premiat Raimon amb l’Alta Distinció institucional. Per a mi Raimon és una de les quatre o cinc figures cabdals de la cultura catalana de la segona meitat del segle XX i del que portem del segle XXI, tant pel que fa a la seva qualitat musical, com pel que fa a la seva qualitat poètica, com pel que fa a la seva qualitat interpretativa, com pel que fa a la popularització duta a través de les seves cançons de dos immensos poetes: Auziàs Marc i Salvador Espriu (n’ha musicat i cantat molts d’altres però la seva feina s’ha centrat molt en aquests dos).
El País Valencià governat pel PP ha estat neofranquista amb tots els ets i els uts i un dels resultats d’aquest neo-franquisme erm i empobridor ha estat negar la cultura i la idiosincràsia valenciana fins a uns extrems delirants. Per una banda s’ha utilitzat la llengua castellana com a gairebé única llengua oficial i per una altra banda s’ha tractat el valencià – que és com els valencians legítimament anomenen la variant del català que ells parlen – d’una manera folclòrica, esperpèntica i grotesca; només apta per a constar a alguns ninots de les falles i amb moltíssimes faltes d’ortografia per a que quedés clar que la llengua vernàcula era un patois al que no s’havia de tenir cap mena de respecte i al que es podia tractar sense cap mena de mirament tot i mirar de fer-lo desaparèixer (res diferent del que van fer els catalans del Roselló i altres comarques sota domini francès).
Raimon representa les antípodes de tot això. Primer, fa veure als seus conciutadans que el valencià és una llengua que serveix perfectament per a fer cançons modernes d’una gran qualitat i totalment antifolclóriques, en segon lloc ensenya els valencians a tenir un esperit crític a través d’aquestes cançons i, finalment, musicant sobre tot Auziàs Marc, però també altres poetes clàssics valencians (Jordi de Sant Jordi, Timoneda, Rois de Corella etc...), els ensenya que la seva tradició cultural és importantíssima i que menystenir-la és un gran acte d’ignorància i d’autoodi.
Davant de la seriositat, la profunditat i la qualitat de l’obra de Raimon el govern del PP esdevenia un ninot de falla grotesc i ximple. I és això el que explica que el ninot grotesc i ximple – i corrucpte i neo-franquista – hagi intentat amagar, ignorar i anorrear Raimon, sense sortir-se`n malgrat la seva gran força tant a València com a Madrid.
Raimon no només és un artista excepcional sinó que és un gran lluitador. I, a més, un lluitador d’una gran coherència tant artística com ideològica. Per això que la Generalitat del seu País li hagi donat l’Alta Distinció no és només un premi a una carrera brillantíssima, sinó també un premi a una trajectòria ètica excepcional. Ja ho he dit: estic molt content.
|