|
TRIA CARMINA NATIVITATITS
dijous 24/desembre/2015 - 04:45 1858 1
II
L’enrenou de la nova mare
omple el silenci de la nit,
però ningú sap d’on ve el brogit
que els omple d’esglai, ara.
Qui crida pot ser un malfactor
que estripa la pau serena
amb pecats de tota mena
que ens omplen de respecte i por.
O qui crida pot ser un animal
amb una mala ferida
a qui se li escapa la vida
perquè l’han obert en bacanal.
O qui crida pot ser un planeta
que pateix recercant la llum
i troba pudor i cap perfum
ni una raó per viure concreta.
O qui crida podem ser tu i jo
espantats pel sol i per la tempesta,
amb l’anima poruga, baixa la testa
amagats en l’esquerda i la foscor.
Però él que era el gemec d’una jove
ara és el primer plor del seu fill,
que no es vol enfrontar al perill,
que trobarà fora de la dolça cova.
Qui sap si és un home o si és un Déu,
aquest que ha nascut al pessebre
i a qui li tocarà de valent el rebre
fins haver de seguir el camí de la creu.
Quantes vegades mentre patia
Jesús es degué ennyorar
i ho haguès dat tot per tornar
al placid I dolç ventre de Maria.
|