Qualsevol excusa.... sí qualsevol excusa és bona: avui en Jimmy Page (Led Zeppelin) en fa 72... Aquests Jimmy’s... com en Hendrix... són l’hòstia !
Hi ha músics (darrerament semblen fàbriques xineses!... Tot s’hi val... i surt cada empastifada que fa pudor i tot !)... titxarel•los... i MÚSICS (amb majúscules... Són paraules majors...)
De fet la música sempre arribava amb uns quants anys de retard (país de retardats, amb el genocida i retardat per antonomàsia encara molt més,... d’aquest país veí, del qual volem fugir, per qué lamentablement segueix les empremtes d’abans... les petjades de sempre: imperialistes i colonialistes... UNA, GRANDE Y LIBRE -qualsevol que ho senti no pot parar de riure !... riure de WERTgonya-).
La bona música s’havia d’importar... pagant qualsevol àlbum molt més car: ara no es valora res... Aquest jovent que s’ho baixa... s’ho pirateja i tan se li en fot que sigui bona música com de “fàbrica xinesa”...
*** Stairway to heaven -en directe- (una munió de sentiments van volant -per mi un vol Zeppelin i no d’aquells que es movien tan lentament eh !-... van rodant... i et transporten... et cremen per dins... i no: no és melangia... per què el temps passa d’una manera indefectible... i ja no és el germà gran el que es fa “gran” !)...
www.youtube.com
Au... i perquè no us endormisqueu en el “heaven” una de regal que ja és “un clàssic” i que la coneix tothom -joves i no tan joves: naltros que no ens farem mai grans... ja ho som hehe- :