| |
No, no existeix...
 diumenge 17/gener/2016 - 10:08  1977  1
No..., la felicitat no. No existeix la felicitat.
Em fa més infeliç creure que no existeix la felicitat?, ni de bon tros, de cap de les maneres. No puc ser infeliç, senzillament, si no existeix el què anomenen felicitat i ser feliç.
Definitivament, el què de debò ens mou és sentir-nos bé, uns amb nosaltres mateixos, altres els mou el poder que no és més que diners i el sexe que tot ho mou des de les obscuritats i claredats més fosques..., sí, el poder no és més que això, material i/o d’esperit, tan fugisser l’un com l’altre.
Sentir-nos bé, amb nosaltres, amb el món que ens envolta, gaudir, riure, allunyar les tristors i de vegades cercar-les de manera masoquista per a no més que llepar-nos les pròpies ferides, omplint-nos de consols i sentir-nos així, també, vius.
Sentir apropar-nos als nostres ideals apresos d’allò que ens han dit deu ser allò que anomenen felicitat i, no ser feliços, gaudir dels nostres propis egoismes i misèries que creiem ens enriqueixen.
Ens resumim, els éssers humans (com ens anomenem...) en particularitats egoistes, uns més egocèntrics que d’altres que aparenten generositats, només aparenten..., que volem viure més i més i més bé i millor a poder ser, i gaudir dels plaers i burlar les penúries i patiments; que si compartim doncs bé i potser millor i tot i, si n o, tan se val si som qui som i ho gaudim amb major o menor plenitud, cadascú segons la seva vara de mesura.
Però..., però, malgrat tot, no em parlin, no em parleu de felicitat. No, no existeix..., i per tant mai més seré, i serè, mai més infeliç, mai més! No, no existeix.
Deixeu-vos de perseguir pau, deixeu de cercar inútils utopies des de dins i des de fora, deixeu d’empaitar la “felicitat”, felicitats postisses, no hi hagut “Nadal”, no hi ha “Nadal”, no, no existeix..., i, només ets, per sempre, només un pensament no oblidat.
|
Contactes
Registra´t
