|
El mosquit anòpheles
divendres 22/gener/2016 - 04:49 1977 1
El meu amic i jo ,per aquell temps ,erem dos pardals descuats.Jo més pardal descuat encara perquè ell ho era un poc per vocació i jo per timidesa.Pensava que no tenia dret ,que això era per als altres ,que no es podia dignar
una dona amb tantes virtuds i tanta bellesa a pensar amb la posibilitat de res.
Ni tan sols vam creuar mai més de quatre paraules juntes fins el dia que vam coincidir a l'estació.S'assegué enfront meu -quin remei tenia d'escoltar-me- i em mossegava les ungles.Tenia tanta por a les dones!M'agradava tant aquella xica tÃmida i reservada!
Li parlava dels anòpheles ,de la seua posició en repòs amb l'abdomen alçat i les dues potes de darrere estirades.Ella em mirava estupefacta.Li parlava de la independència ,de Catalunya ,dels vascos.
Explicava jo que un mosquit femella es plantà al meu braç un dia i vaig deixar que em picara i es clavara en la carn ,xuclara la sang i tranquil.lament marxara.
Li vaig dir que els hòmens ,quan es fan vells ,els ixen pèls per l'esquena ,el nas i les orelles.
El cor m'anava a cent per hora ,ella sabia alguna cosa de mi després de tants anys de sospirs.
Es va fer dissabte i ,com sempre,desesperat al pub que tant odiava jo -no és el meu terreny ideal- per mitigar la soledat de tota la setmana.S'acostà a la barra on era jo tot sol.Estigué un quart d'hora esperant a que li parlara i jo em moria de por i d'angoixa.Necessitava tant una relació ,tenia tanta por a les dones! Ella tan tÃmida ,tan bella ,culta ,tan intel.ligent ,tan bona.Pensava que jo no tenia dret i dubtava ,dubtava ,dubtava.
Li digué que em trobava marejat ,res d'anòpheles ;un poc bufat i em soltà si volia agafar dues bufes.Ignorant de mi ,no sabia jo que això hagués pogut ser l'inici d'una apasionant història d'amor.La necessitava tant!Ara ,després de 25 anys, la veig al face Book amb tota la bellesa intacta.Hi ha persones que son com el vi.La seua bellesa pernne.Es guapÃssima i té totes les virtuts.Ella no sap que parle d'ella.No sap que després de tants anys alene com un burro.
|