| |
La teva veritable edat
 dimecres 17/febrer/2016 - 05:23  1567  2
Una vegada vaig llegir que tenim l'edat dels nostres desitjos. Potser és veritat. Hi penso moltes vegades
Continues sent jove mentre tinguis desitjos, i penso.. que guardem al sarró coses pendents, racons on anar, plats per provar, música per assaborir, bogeries que no sabem ben bé si farem o no, però de mentre, planegem amb il.lussió, perquè tanmateix, somniar és gratis.
Però hi ha un moment ,en que acceptes que algun desig no s'acomplirà. .. aquell viatge. aquella cursa. aquell títol que no vas poder treure't en aquell moment. Aquella vida alternativa que posposaves, per comoditat, perquè els fills eren petits, perquè no era el moment...
A vegades és dur acceptar, doncs això, que hi ha coses que ja no tindràs mai.
Renunciar als somnis? Potser simplement has de fer les paus amb la teva ànsia. Vas començar aquest camí quan vas aprendre a dominar la impaciència que sentias quan erets petit , i que et feia voler-ho tot, però JA!
L'educació que vas rebre et va ensenyar a gestionar la maduresa, aprenent a renunciar a desitjos més primaris per tal d'obtenir coses millors més enllà.
Ara mires el camí, a l'equador de la teva vida. Tens a l'esquena tant dolor acumulat, tan goig, tanta esperança… tens un present una mica apedaçat, no és com te l'imaginaves de jove, però malgrat això, te l'estimes, perquè és teu, és la teva vida.
Per sort, la vida té les seves pròpies ales, el seu motoret, i va fent, va fent... Mentre la planifiquem, ella va al seu aire i, un dia, en un moment determinat, ens regala instants que ens roba el somriure i ens dóna la plenitud de pensar que, com deia Martí i Pol “tot està per fer, tot és possible”.
|
Contactes
Registra´t
