| |
Ales estripades, voluntat atrofiada.
 diumenge 21/febrer/2016 - 06:23  2201  2
Quan som joves, tot just despertats del son dels infants..., veiem el món en la seva amplia magnitud d'oportunitat per ser, per créixer, per esdevenir algú, per ser quelcom que ens creiem de totes totes poder arribar-hi... i, pensem que la vida va i anirà per aquà amb vent en popa i horitzó obert sense obstacles, sense murs en el mar de les nostres ambicions personals, pròpies, individuals però també col·lectives en alguns casos. Ens creiem allò de arribar a ser algú de profit i els anys ens imposen una realitat que s'aprofita més de nosaltres mateixos que nosaltres mateixos ser veritablement de profit i treure'n profit..., tot plegat un joc de paraules però que posa cada cosa al seu lloc i ens hi posa en el punt exacte d'on ens toca en aquesta història de tot i tothom.
Sóc, desviant-me del tema i perdoneu, de la generació de les expressions genèriques, de quan se'n diu "tots", "amics", "companys"... adreçant-nos a ambos gèneres i no caldre repetir-nos en això que avui s'imposa del polÃticament correcte de dir "totes i tots", "amigues i amics", "companyes i companys"..., ho trobo, a més de fals i hipòcrita tractament de igualtat de gènere, carrincló i del tot incorrecte a l'hora de adreçar-se a un col·lectiu mixt de persones. Hem desvirtuat amb paraules el sentit de la defensa del feminisme amb sentit comú.
Hi torno; quants no hem sentit aquella anomenada crisi dels 40, fins i tot abans de complir-ne la quarantena, més sà podem començar a esbrinar de què va això de viure i de no viure o de ser o no ser, o gaudir-ne de tot plegat, més i/o menys; quan l'horitzó dels 50 és ben a prop potser ja no hi caben més crisis, potser som qui som i som com som i punt.
És potser el moment de senzillament renunciar a alçar nous vols, ni un de sol quan les ales estripades ens aconsellen tocar de peus a terra, de transitar ja no per les maromes d'altres temps, de reconèixer la voluntat atrofiada, les voluntats que ja mai poden ser far i guia dels nostres passos; ni deixar-nos endur per pessimismes ni velleses i sà deixar-nos emportar per la bellesa i misèria que els nostres actes ens han dut on som, on hem ancorat vaixell, en aigües calmades i on els vents, per molt que bufin, no aconsegueixin fer que alcem cap vol amb aquestes ales atrotinades, estripades, cadenes que formen part de nosaltres, mirar el mar, mirar el cel, més enllà d'aquells horitzons que mai atraparem, voluntat atrofiada i en pau.
www.youtube.com
|
| |
Kerauja |
home....
Sunday, February 21st 2016, 5:27 PM
No siguis tan negatiu... només et falta dir ment atrofiada.
Diuen que cada un es decideix, viu i mor acord les seves pròpies lleis
En aquesta vida tot son oportunitats, i putser, en la seguretat de la joventut, ens en passan de desapercebudes amagades sota una incerta naturalitat
Sigui com sigui, tots acabem per comptar amb tota una col·lecció d'encerts i errors a voluntat pròpia... perqué al llarg dels anys, tant les nostres lleis personals, com les nostres decisions, no resulten ni tan veritables ni tan clares.., potser perquè la nostra raó s'ennuvola i confon devant els llampecs dels innombrables estÃmuls als quals ens veiem sotmesos al llarg del camÃ.. i molt a pesar nostre , emmalaltim d'aquesta indiferència i neutralitat imprescindibles per resoldre amb la fredor precisa, la inmensitat de qüestions que ens afecten. Per no parlar de l'atzar, si és que tal cosa existeix ...
Disfruta d'aquesta oportunitat
|
 |
|
Contactes
Registra´t
