| |
Em vaig acomiadar
 diumenge 28/febrer/2016 - 09:19  1872  0
i en vaig dir adéu i al meu blog de comiat també vaig dir
que si mai no tornave ho faria amb el meu nom.Sincerament
tenia la intenció de seguir-vos als blogs però sense opinar.
Estic tan agrait a aquest blog que no podia més que dir unes
paraules.M'habia acostumat a l'audà cia ,al to desenfadat i a
tantes emocions i hores regalades.
Inclús m'agradaven i tolerava les petites burles perquè eren
divertides i sé que m'estimaveu.I us agraïxc tot açò a l'estil
d'Estellés,de tot cor, com fan els valencians de debò.
Jo mai he deixat d'estimar-vos i quan veig els carrers plens
de gent buida busque amb afany una parella d'enamorats
que ,agafats de la mà ,és l'única esperança que queda.
Ixen de les fà briques ,de les oficines ;dels bancs i consultoris
amb cara de cadà vers.
Jo busque una parelleta agafada de les mà ns o entre al vostre
xat que em pegue l'aire un poquet.Com faria Estellés .
I si ara s´héu cansat de mi ,dic que si mai tornave ho faria amb
el meu nom.Sincerament ,tenia la intenció de seguir-vos als
blogs sens opinar.
En fi ,he aprés molt amb vosaltres aquest temps.He aprés que
també es pot viure escrivint i imaginant.
He aprés a estimar amb molta més facilitat i a agafar les coses
amb molta filosofia.A ser menys impulsiu.
Què greu en sap passar a la vostra memòria ,buscar l'amor en
altre blog ,en altre port.
De tota manera ,què hi fa:sóc un home imaginari que viu a
una ciutat imaginà ria i estima una dona imaginà ria.
Escriu contes imaginaris i vol una terra imaginaria escrivint
textos imaginaris a un món imaginari.
Nois i noies ,un petó imaginari de nen-
|
Contactes
Registra´t
