| |
Si la vida fos una cançó...!
 dissabte 9/abril/2016 - 11:42  1828  1
www.youtube.com
De vegades deixo anar, sense més i sense permisos del meu conscient, la legítima i inconscient intimitat que m'oprimeix per moments el pit.
De vegades escric i escric, una mica com ara, i deixant-me emportar per aquella musa invisible acabo plasmant en el blanc el negre del meu cor que batega a cops de desencisos vitals... i, de vegades, com ara, te n'adones que ja fa molt aquella musa invisible no n'és visible ni tan sols en el més profund de les meves imaginacions...i, els desencisos, aquells dolços desencisos que esclataven de dins enfora, es fan desencisos que com pluja fina de llàgrimes no tenen ni la prou força de fer-se'n evidents.
De vegades, escric sobre mots i paraules que absurdes per moments semblen donar-hi tot plegat un sentit als sentiments i les intimitats més o menys compartides entre qui escriu i qui ho llegeix..., de vegades, de vegades, hauria posat per títol aquest senzill “De vegades”; i era quan un cop escrit, corregit i validat per la barreja del sentir inconscient amb el conscient regulador, hagués afegit un enllaç d'una cançó més o menys adient al cas i feina feta i enviada.
Ara pel contrari, i sense muses invisibles i molt menys visibles, he de recórrer al gran Boss, en la seva plenitud, primer per a trobar un sentit a tot plegat, per trobar un bocí dins del meu cor encara per descobrir i esbrinar si encara resta un xic d'humanitat i íntima sensació que us vulgui transmetre una petita part de mi; i, que gran el Boss, que gran el seu talent escrit i cantat i la música que el bressola...; doncs és després i només després d'escoltar-lo, de sentir-lo, de ser foradat per dins per la lletra impresa, quan esdevé un fet immutable, irrebatible dins meu, el fet que no és la vida una cançó; ai si fos tan fàcil la vida com és una cançó, si podéssim fer de la lletra i ritme d'una peça del Boss part de la nostra vida real, vida inconscient i conscient, amb muses i sense muses, si podéssim deixar anar llast i començar de nou, obrir la tapa d'un nou llibre encara per escriure i engegar màquines i deixar enrere allò que se'ns fa impossible no acompanyar-nos fins a la resta de les nostres millors o pitjors existències.
Si la vida fos una cançó, si fos a nostra imatge de la inconscient vitalitat ofegada, i si fos allò que se'ns ve a la ment i allò que escrivim i volem escriure i compartir joiosos en el desencís; i poder creure en Déu quan tot ens diu que una utopia és més real...
Però no, no ho és; que les cançons ens fan sentir aquella abraçada, aquella mirada i molt més, que ens fon en l'univers i ho atura tot i ens concentra la vida en un instant precís i tot ho fa possible; més la realitat ens fa tocar de peus a terra, de mirar al nostre voltant, de sentir que el què és real ens fa caminar a passes determinades i sense possibilitats de nous camins vetats per Déu i l'home. I ni abraçada ni mirada, ni musa fugissera, ni imaginació que ho venci tot, ni lletra ni cançó.
|
Contactes
Registra´t
