|
APOLOGIA DEL DISPENSARI DEL CARRER MANSO.
dimarts 17/maig/2016 - 05:48 1859 0
El canvi de parella suposa un canvi de moltes coses. Deia Oscar Wilde que el primer que fem quan aconseguim tenir una parella és voler canviar-la, tot i que se suposa que l’hem triat per les seves virtuts i/o els seus defectes (La Bruyère). Com que una relació de parella és, vulguis o no, una relació dialèctica en que tu a vegades fas de tesi i a vegades fas d’antítesi, les síntesis que van sortint són noves respecte als teus estats anteriors. I com que tu i la teva parella aneu canviant aquesta dialèctica dura sempre.
Bé, el que volia dir és que jo tenia – per no dir que tinc – uns prejudicis més aviat pessimistes sobre tot el que és públic. En general opino que els funcionaris i els treballadors públics fan el mínim indispensable i que, com que no estan sotmesos a la competitivitat i a les lleis del mercat, la tendència és a fer el mínim i a seguir el lema de que qui any passa, any empreny. Per contra, la meva visió de l’empresa privada és que ha d’oferir un bon servei perquè si no les seves competidores la fan fora del mercat. Això sempre que no ens trobem en situacions de monopoli o oligopoli en les quals la manca de competència porta a l’abús en el preu i en el servei.
Però vet aquí que aquesta lògica a vegades és derrotada per la casuística, que sempre fa la guerra pel seu compte. Així, després de no sé quants anys de no utilitzar la sanitat pública la meva dona ha volgut que m’hi tornès a matricular i l’utilitzès i així ho he fet, després de discutir una miqueta i prenent força paciència i he anat al CAP del carrer Manso.
He quedat parat. L’operativitat i la amabilitat de les noies de la recepció m’ha semblat extraordinària i el més allunyat que jo he vist mai d’allò que deia en Larra de “Vuelva usted mañana”. Tot el contrari: m’han solventat tots els problemes fent diferents gestions, diferents trucades i anant amunt i avall per tal de tenir més informació. L’amabilitat i l’eficàcia m’ha semblat excel.lent.
Pel que fa a l’atenció mèdica, he passat per mans d’un infermer i d’una metgessa per un petit problema a la pell i he de dir el mateix, senzillament m’han semblat excel.lents. No tenen res a envejar a la sanitat privada. M’han atès desseguida, de forma amable i m’han donat la solució al meu problema. I a sobre els medicaments em costen un 10% del que em costaven quan no passava per la sanitat pública. No es pot demanar més, crec.
|