| |
EL PARTIT DELS TORRACOLLONS DE CATALUNYA.
 dimecres 20/juliol/2016 - 10:52  1411  0
Francament, jo faria un partit que es digues PTC. No us confongueu, no seria el Partit del Treball de Catalunya o el Partit dels Treballadors Catalans, no. Tindria el nom que més fa per la nostra idiosincràsia barroquíssima: Partit dels Torracollons Catalans. O Partit dels Torracollons de Catalunya, com més us agradi
En això dels noms som un país complicadíssim. Jo encara no entenc com, sent Barcelona i Catalunya el territori més fort i potent, no decidirem tenir reis i ens haguérem de contentar amb que els nostres reis, en comptes de ser nostres, fossin reis de l’Aragó, que era un reialme realment petitó però que s’ho va creure i va tenir reis. Nosaltres no, vivíem a una monarquia però no teníem reis o sí que en teníem però eren d’Aragó. Nosaltres teníem comptes, duc, marquesos però reis, el que se’n diu reis, no.
Amb el tema del nom del país ens passa exactament el mateix. Què cony vol dir això de Països Catalans que es va inventar Joan Fuster? No ens podem dir catalans i prou. I si som catalans vol dir que tots vivim a Catalunya, tant si hom viu a Barcelona, com a Palma, com a València. Perquè si els que no viuen al Principat no viuen a Catalunya resultarà que tindran raó els que ens acusen de pancatalanistes, es a dir, amb una central: Catalunya i amb diferents sucursals: les Illes i València. No és molt més fàcil – com passava a l’Edat Mitjana i com proposa el també valencià Josep Guia – dir-li Catalunya a tot plegat i a partir d’aquí dividir la nació en els seus tres territoris històrics: el Principat, València (dieu-li regne, dieu-li país) i les Illes?
Som un país profundament barroc on l’esport nacional és enrinxolar el rínxol ja enrinxolat i així perdem una quantitat de temps i d’energies que no es perden enlloc més. Mentre els altres van per feina, s’inventen un rei quan els convé (Portugal, l’Aragó, Navarra), nosaltres fotem un garbuix aristocràtic en el que no hi ha ni Déu que s’aclareixi. I mentre ens podríem dir senzillament Catalunya, anem fotent invents i complicant-ho més i més. I així amb tot. Que si la DUI, la RUI o el CORRUNCUI, tot és complicadíssim aquí. Si les nostres botigues funcionessin d’una manera tant barroca com la nostra política ja tindrien totes les persianes tancades.
O sigui: que a la gent tant ens fot com es digui la nova Convergència. O sigui: que a la gran majoria de la gent tant ens fotia que se li canviés o se li deixés de canviar de nom. O sigui: que els independentistes que no ens guanyem la vida amb la política, el que volem es que aquests individus que diuen que ens representen i que sovint només es representen ells, es deixin de galindaines i de collonades i vagin per feina. Per què ja m’explicaran la diferència nomial entre Unió Democràtica de Catalunya i Convergència Democràtica de Catalunya. I com s’explica que abans, que hi havia un trencament amb el franquisme, no passés res i ara que ens juguem la independència del país sí que passi: algú ho entén? I si Demòcrates de Catalunya i el Partit Demòcrata Català s’han d’acabar juntant, encara s’entén menys.
No sé, a vegades penso que, amb tants estirabots mai no fotrem res de bo.
|
Contactes
Registra´t
