| |
RIDÍCULS – II O VOLEM XORIÇOS CATALANS.
 dimarts 6/setembre/2016 - 03:18  1269  1
El meu amic espanyolista contesta així al meu article d’ahir:
“En Bàrcenas ...ja és a la presó. La resta hi entrarà si així ho dicta una sentència. Parlant d'entrar a la presó, a la resta de l'estat moltes persones han estat jutjades i condemnades per corrupció, a Catalunya jo encara espero veure com acaba el cas Pujol, Millet, CDC (avui un medi informatiu aportaba documentació sobre el famós 3%).
Sobre la resta de punts, la taxa d'atur a Espanya va caure fins al 20%, mentre que la de Catalunya ho va fer al 16%. Tampoc no és per tirar coets, francament.
I si vols parlar del deute, doncs parlem-ne. Al conjunt de l'Estat el deute supera el 100% del PIB, però té accés als mercats financers en bones condicions. El cas de Catalunya és tot el contrari, el seu deute està al 35% del PIB però no té accés als mercats, es a dir, ningú no ens vol deixar diners. Els bons patriotics varen ser la última emissió de deute, i d'això ja fa uns anyets.
Tema política, prefereixo repetir eleccions un altre cop, tot i que em molesta soberànament, que no pas tenir un govern com el que tenim aquí, segrestat pels okupes de les CUP i on és dona veu a terroristes com l'Otegui. Si lo primer em sembra ridícul, lo segón em sembla de lo més vergonyós.”
Fins aquí el meu amic pro-hispànic. Ara, jo:
Jo no penso que Catalunya sigui una nació extraordinària, ans al contrari, penso que és una nacioneta més aviat ordinària i desgraciada. En absolut tinc cap mena de complex de superioritat respecte de ningú però crec que és evident que per a nosaltres romandre a Espanya és un mal negoci. Un mal negoci a nivell polític, econòmic, i identitari.
Jo estic convençudíssim que quan Catalunya sigui independent continuarà havent-hi xoriços. Fins i tot hi ha xoriços als països protestants on aquestes coses se les prenen més seriosament, com no n’hi hauria d’haver aquí? Però penso que els catalans amb els nostres xoriços ja en tenim prou, que no tenim – no hauríem de tenir – cap obligació d’aguantar els xoriços dels altres. Perquè llavors el nivell de porqueria puja a uns nivells encara més intolerables que amb els xoriços nostrats.
Dit això, és a dir, reconeguda l’absoluta vulgaritat de Catalunya com a nació, també he de dir que opino que el meu amic fa trampa. Perquè, és clar que si qui dirigeix la política catalana són majoritàriament els espanyols – perquè Catalunya no és independent – els principals mals que pateix Catalunya també es deriven de la política espanyola. Es trampa comparar Catalunya i Espanya com si Catalunya i Espanya fossin independents perquè Espanya és independent i Catalunya no. Es fàcil d’entendre, crec.
Alguns opinem que la política a una Catalunya independent seria diferent de la Catalunya sotmesa a la sobirania espanyola. El perquè és senzill d’entendre. No és que Espanya sigui pèrfidament anticatalana, és que Espanya ha de protegir uns interessos generals espanyols i això fa que els interessos catalans no siguin prioritaris. En una Catalunya independent és obvi que els interessos catalans serien prioritaris. I després ho podríem fer millor o pitjor, és clar. Tal com jo ho veig fer-ho una mica millor que Espanya tampoc no suposa havent de fer el triple salt mortal, seria més aviat senzillet, perquè el llistó està molt baix. Només cal donar un tomb per Europa per preguntar a la gent que opina dels espanyols i del seu govern i què farien ells si fossin catalans i la gent ho té molt clar. Si Islàndia es va treure de sobre Dinamarca, què no hauríem de fer nosaltres amb Espanya?
Quan el meu amic parla del deute crec que en realitat em dóna la raó sense adonar-se’n. Primer, reconeix que el deute espanyol és un desastre sense pal.liatius. I després diu que, malgrat això, Espanya té crèdit. Cony! Crèdit per endeutar-se més? No sé, jo sóc liberal i tinc unes idees econòmiques molt simples i crec que el que hom ha de fer és no endeutar-se. Es el més barat i el més rendible. Ergo a mi m’alegra que Catalunya no es pugui endeutar perquè no tinc ganes de pagar interessos. Fet i fet, els països escandinaus són rics perquè no estan endeutats i en comptes de pagar interessos, paguen serveis socials. Ara bé, el meu amic sap perfectament que si Catalunya fos un estat sobirà tindria un accés fàcil al crèdit perquè és una de les zones més productives d’Europa, si més no més que Espanya. Però aquesta és una de les coses que a mi no m’agradaria de la independència, és a dir, jo si fos un constituent català prohibiria que ens endeutéssim. I educaria la població per a que fes el mateix. Unamuno deia: que inventen ellos. Jo diria, que s’endeutin ells..., que per a ells anirà el pollastre.
Al meu amic el molesta tant el pacte de JUNTS X SI i LES CUP que fins i tot oblida que a Catalunya pràcticament no hi ha hagut terrorisme. I fa sortir el nom de l’Otegui com si l’Otegui fos de LES CUP i LES CUP, ETA. I, home, no és així. En primer lloc, s’ha de tenir en compte que Otegui ja ha pagat el deute que tenia amb la societat espanyola i una persona que ha pagat el deute que te amb la societat, l’ha pagat. Això no ho van fer la gran majoria de càrrecs franquistes, però això al meu amic es veu que no el preocupa gens, potser perquè ser franquista a Espanya és quelcom normal i corrent. Però, és que a mi això de l’Otegui i de LES CUP em sembla anecdòtic.
El que fa riure de debò és que ell consideri millor anar a unes terceres eleccions – o a unes quartes, cinquenes, sisenes o les que calgui – fins que algú mani, per molt neofranquista que sigui (crec que els atributs neofranquistes del PP són evidents, només cal recordar la biografia dels seus fundadors ) – i, en canvi, que a Catalunya hi hagi un pacte entre tres forces independentistes. Perquè, que jo sàpigui, el programa político – social de JUNTS X SI no és la dictadura del proletariat sinó més aviat una política social liberal. Ara, si és pecat ser independentista i entendre’s per aconseguir la independència, llavors CDC – ERC – CUP són pecadors, sí.
|
Contactes
Registra´t
