|
L’ENDEMÀ DE LA DIADA O L’ANUNCI DEL REFERÈNDUM DEL PRESIDENT PUIGDEMONT
dilluns 12/setembre/2016 - 04:31 1451 0
.
Ahir un alt càrrec de la maçoneria catalana em va donar una lliçó de modus. És un senyor gran, savi, militant, optimista i molt sòlid. Jo, no havent anat a les ofrenes matinals als monuments de Casanova, el Fossar i d’Antoni de Villarroel, rondinava del calor i la comoditat que passaríem per la tarda a l’Arc del Triomf i em feia el graciós amb acudits més o menys enginyosos.
Aquí el maçó em va parar en séc i em va dir que no entenia el que estava fent, que per fer allò més valia que em quedés a casa, que era el que havia fet aquell matí i que, si tenia talent per a la sàtira, satiritzès els espanyols i dones ànims als nostres, que és el que era la meva obligació.
Jo li vaig dir que una manera de contribuir al progrés de l’independentisme és ser crític amb algunes de les coses que es fan perquè només a través de la crítica es pot millorar. Ell em va dir que potser sí, però que si volia ser crític havia de saber triar el dia i el lloc i que ahir no era ni el dia ni el lloc adequat.
Com que em va semblar que el vell massó tenia una raó indiscutible vaig canviar de tema i, de mica en mica, sense que es notés gaire, anar fent el que ell m’havia demanat i, per tant, ajudar a que la gent que érem allà patint calor i l’acumulació humana estiguessin contents del que feien.
Vale.
Dit l’anterior i que penso tenir-ho en compte en futures ocasions, el que més m’ha interessat de la Diada d’enguany és que el president Puigdemont ha dit que el referèndum per a la independència serà el juliol de l’any que ve.
Cony, això és l’important i tota la resta són romansos. Vull que la cosa no s’allargui perquè penso que allargar el procés és dolent pel país i per l’independentisme. Pel país perquè no podem viure en aquesta incertesa molt de temps i per l’independentisme perquè hi ha la possibilitat que perdi múscul. També que el guanyi, perquè els espanyolistes són tant grollers, tant destralers que són el nostre millor aliat. Però vaja potser algun dia n’aprenen i el foten i més val que ens donem pressa. A més jo ja estic fart de viure a Espanya i vull fotre el camp, què voleu que us digui?
Si el referèndum és l’estiu que ve tenim un any amb moltíssima feina per endavant. Perquè fer el referèndum no serà fàcil i després s’ha de guanyar. Pel que fa als activistes això no suposa cap problema: són gent que no es poden estar quiets i quan no es mobilitzin per la independència és mobilitzaran per una altra cosa (i ben fet que faran, que consti que no els critico, Déu nos en guard!), però els que som ganduls de mena hem d’entendre que hem de ser uns ganduls intel.ligents, és a dir, que quan tinguem la independència i tornin els 11 de setembre ens podrem quedar a la platja a la família, fent un arròs i menjant un tortell commemoratiu. O sigui que ens haurem tret un mort de sobre. O sigui que si ara penquem al màxim i ens treiem Espanya de sobre, els propers onzes de setembre podrem fer el mandra tant com poguem. I això a mi em sembla molt engrescador: o no?
|