|
VIATGE AL NO RES
dissabte 17/setembre/2016 - 06:52 1868 1
Tanmateix, com si passatgers inconscients, anem avançant per aquests viaranys que ens du la vida. No và rem comprar bitllet d'anada i menys de tornada..., hi ha qui creu en les reencarnacions, qui creu en vides paral·leles, en una vida més enllà d'aquest viatge mai demanat i sempre forçat, per aquest viatge amb paisatges sorprenents, alegres ara i tristos a estones doncs el cervell que ens transporta ja ho té això..., viatge sense data fixada d'arribada, viatge curt, viatge llarg, tot depèn, tot molt subjectiu; viatge al no res...
Però vés a saber, si no sabem si és en avió, tren, autocar, cotxe o bicicleta o patinet que ens movem per aquesta vida, vés a saber si alguns duen sota el braç un bitllet de primera, molts més de segona i els que més de tercera i ni tan sols classe turista.
En aquest llarg, curt, viatge hi ha qui gaudeix dels paisatges, altres amb els colors i molts amb les músiques diverses, menys potser amb terceres lectures i milers de llibre que els envolta d'altres viatgers, uns encara en ruta, altres ja arribats a destÃ. Ai!, el destÃ, ai!, l'arribada, quina? On i per què?
Quan ens endinsem en viatge, molts sabem que algú hi ha qui ens espera l'arribada, altres no n'esperen cap rebuda, i molts més ignoren l'estació d'aturada i què i qui els allotjarà ...; potser tot això és de poca transcendència, potser el que importa és el trajecte, el fet de conèixer en viatge altres turistes involuntaris que tampoc saben on van, encara que hi ha qui hi creu i deu saber on és l'arribada, la fi i el principi de trajecte. Qüestió de fe, qüestió de filosofia, d'altres molts viatgers uns que hi són i altres ja descansant al seu hospedatge vés a saber en qui paÃs distant.
I mentrestant anar i anat, i viatjant, i no s'atura qui ens transporta i no s'atura el malparit i cada cop més veloç, cada cop més prop del destÃ, cada cop més tocant el no res.
|