| |
I ARA LA CARME FORCADELL I ELS BRAUS.
 dijous 27/octubre/2016 - 11:41  1299  0
Suposo que els uns i els altres cada vegada estem cansats. Posem que els uns són els espanyolistes que estan cansats de l’independentisme català – fins i tot la dona forta del PSOE diu que s’ha de deixar Rajoy per deturar-nos – i nosaltres estem cansats de que s’impugni tot el que decidim i de que no ens deixin votar si volem o no volem marxar d’Espanya.
Probablement si fóssim a un altre segle – sense anar més lluny al segle passat – la nostra autonomia ja hauria estat suprimida i ens haurien enviat un exèrcit. I també segurament els independentistes hauríem sortit amb les armes a guanyar-nos la independència. Però ni els espanyolistes ni els independentistes volem forçar tant la situació. Ni els uns ni els altres volem quedar com a violents a la foto i ens preocupa molt – moltíssim – com es veuen a fora.
Probablement a fora – a fora de Catalunya i de l’estat espanyol – el problema bàsicament se’ls enfot. Hi ha alguns que són partidaris que l’estat espanyol es quedi com està perquè ja els hi va bé l’inèrcia i el status quo actual i hi ha uns altres que veuen amb bons ulls la causa catalana pel que té de revolució pacífica i democràtica.
Les armes dels uns i dels altres estan clares. Els espanyolistes ens parlen de lleis i de tribunals i els independentistes parlem de drets i de vots. Cada vegada que el Parlament fa una llei que no els agrada la porten al Tribunal Constitucional o a la Fiscalia. I com que ni el Tribunal Constitucional ni la Fiscalia no són independents, el govern català diu que no els pensa fer ni cas. Això és el pa nostre de cada dia des de fa uns quants anys i, per tant, no ens ha de sorprendre gens que la presidenta del Parlament sigui encausada o que es declari inconstitucional la llei catalana que prohibeix els braus. No hi ha diàleg. És una batalla campal entre dos legitimitats, un partit de tennis en el que els dos jugadors tenen molt clar el que han d’anar fent i, per tant, són previsibles.
Però el temps passa i el que va començar sent teoria s’haurà de dur a la pràctica tant per una banda com per l’altra. Vol dir que els espanyolistes hauran de complir les seves amenaces i suprimir l’autonomia catalana i castigar penalment els catalans imputats. I vol dir que els independentistes haurem de, finalment, fer un referèndum o proclamar la independència de forma unilateral.
I llavors vindrà el moment de la veritat, el moment dels espatecs. I llavors serà el moment en el que el més important serà quin dels dos bàndols és el més fort si l’espanyolista o l’independentista. Si guanya el bàndol espanyolista haurem perdut i ressucitarem d’aquí uns anys per demanar si fa no fa el mateix que ara. Si guanya la independència viurem un procés que tindrà punt d’incertesa importants i que serà traumàtic per una part de la població.
Tot això és el que vindrà, guanyi qui guanyi. Però jo, francament, vull que arribi. Estic cansat d’aquesta partida d’escacs diària, d’aquest voler fer i de que no et deixin, d’aquest haver de suplicar els drets, d’aquesta sensació que et passen i et repassen per sobre. Però a favor d’ells, estic segur que ells – els espanyolistes – senten si fa no fa el mateix.
|
Contactes
Registra´t
