| |
Esquinçaments.
 divendres 28/octubre/2016 - 12:27  1899  1
Recordant quan “només” érem uns infants, en estripar-nos pantalons o mitjons, la mare amatent treia agulla, fil i didal i ens cosia i recosia un cop i un altre, i quan no si convenia ens hi feia un pedaç. Records d’infantesa; quan, amb no gaire coses, érem feliços.
Qualsevol esquinçament tenia el seu particular pedaç adient i, de nou, a córrer i jugar al futbol pels carrers o patí dels col·legis...
Avui, però, ens hem fet “moderns”, diuen que potser més savis, que la tecnologia ha avançat a marxes accelerades i que ja no ens calen més cosits ni recosits sobre recosits, que quan quelcom s’estripa es llença, dit i fet i robes noves...
Com les ànimes esquinçades, ja no calen ni ens serveixen feines de costura, ja no! Es llencen, si n’és possible de fer-ho, i se’n compren de noves de trinca, noves ànimes com nous i lluents cors per estrenar que substitueixen cors esquerdats, tal com mitjons foradats i pantalons estripats que no hi són de moda, ni més ni menys.
Així funciona l’esperit, les ànimes i la matèria, en aquest ja ben experimentat segle XXI; ja ni som aquells infants ni els adolescents agosarats i saberuts, ni els joves que amb ulls com plats i boca oberta ens volíem menjar el món i els seus voltants; ja no; trepitgem de peus a terra, ni ben fort ni ben fluix, senzillament per a suportar tan sols el pes de la nostra supèrflua matèria, cos i ànims, envellint-la pel pas del temps i, sols els records ens fan reviure i ens fan viure tot esbossant petits somriures de plaers passats i avui fets present.
I és ben cert que a mida anem transitant, els esquinçaments, aquests estrips d’aquesta vida que ens saluda amb burla sorneguera, se’ns tradueixen en varietat de ferides escampades, unes mal sanades, altres supurant encara i, les que més, cicatritzades tot deixant senyals visibles i invisibles eternes en cos i ànima trencada. Com esquinçant-nos des de dins i ben endins i sense poder cercar recanvis com si peces de vestimenta es tractés.
I, d’esquinçada en esquinçada, només petita memòria i grans records que ens fa suportable reviure inquietuds mitificades, evitant accelerar aquest procés de cor corcat, de corcada ànima desanimada.
XC
|
Contactes
Registra´t
