| |
DÉU PERDONI ALS AMERICANS PER HAVER TRIAT EL MONSTRE.
 divendres 11/novembre/2016 - 07:18  1268  1
Llegeixo per una banda a la capçalera de EL PERIÓDICO “Déu perdoni els americans” i, per una altra, una editorial de vilaweb en la que en Vicent Partal es dirigeix a Donald Trump com a monstre. I la Dolors Miquel diu que la victòria de Trump equival a la victòria de Hitler. El problema deles exageracions és que donen arguments al contrari. Per molt malament que ho faci Trump es probable que Déu no hagi de perdonar als americans, no sigui considerat cap monstre i, evidentment, el seu govern no tingui res a veure amb la tirania hitleriana.
Potser fins i tot és un bon president, que és el que li han desitjat tan Clinton com Obama, jo crec que de tot cor. Perquè el patriotisme ha d’estar per sobre dels partits i, per tant, es d’esperar que Obama i Clinton ajudin Trump a que ho faci bé. Això als països protestants passa, encara que aquí sigui imaginable
Hi ha un aforisme llatí que diu Vox populi, vox dei, és a dir, que la veu de la gent, la veu del poble és la veu de Déu. I si a la gent, si al poble li ha donat la gana de triar Trump ni nosaltres, ni ningú i menys que ningú Déu no els hi ha de perdonar res. A sensu contrario, en cas d’haver estat la Hillary Clinton l’escollida, podríem haver posat a la capçalera, “Hillary Clinton, presidenta dels USA per la gràcia de Déu.”
A Déu més val deixar-lo entretingut en les seves coses, que prou feina que te. I nosaltres no estem en una posició de superioritat respecte dels nord-americans per demanar que se’ls perdoni pel simple fet d’haver votat el que han votat.
En Vicent Parlal – bon amic – qualifica Trump de monstre. Home, si és un monstre o no és un monstre ja es veurà quan comenci a governar. De moment és un senyor que com a empresari ha reexit i que, sense tenir cap experiència política, ha esdevingut president dels USA. Això crec que denotat un talent i una força excepcionals – també una ambició, és clar – i ara caldrà veure com desplega aquest talent, aquesta força i aquesta ambició.
Prejutjar que ho farà malament és possible, però, francament, parlar de monstre em sembla excessiu. Quan parlem de monstres humans jo penso en individus com Hitler o Stalin i, francament, veig Donald Trump molt lluny dels dos, tot i que el seu nacionalisme usenc és evident – deien que els nacionalismes ja estaven superats, però es veu que no – i que es veu que és força amir de Vladimir Putin.
Ja veurem que passa, ja veurem com comença a treballar, ja veurem quines decisions va prenent. Posats a estar a l’espectativa prefereixo ser optimista, tot i la provocadora campanya que ha fet. Que hagi actuat com un enfant terrible fins arribar a president no prejutja que ara continuarà fent el mateix. Una cosa és la retòrica i el show i una altra cosa és el govern d’un país amb les institucions més sòlides del món democràtic, començant per la seva constitució i acabant per la seva divisió de poders.
Wait and see, doncs...
|
| |
|
Contactes
Registra´t
