| |
SOBRE LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL ALEMANY CONTRA EL DRET D’AUTODETERMINACIÓ DE BAVIERA.
 dimarts 17/gener/2017 - 02:09  1220  0
No tinc massa informació i, per tant, és probable que algunes de les informacions que doni aquí no siguin exactes. Bàsicament l’informació diu que el Tribunal Constitucional Alemany no ha admès a tràmit un escrit presentat pel partit independentista bavarès preguntant si Baviera tenia dret a l’autodeterminació o no. La resposta del Tribunal ha estat que la sobirania d’Alemanya recau en tot el poble alemany i, per tant, els bavaresos no poden decidir si volen esdevenir un estat independent o no.
Naturalment, d’aquest fet els unionistes espanyols han arribat a la conclusió que el mateix que diu el Tribunal Constitucional Espanyol és el mateix que diu el Tribunal Constitucional Alemany i de la concordança teòrica d’aquests dos tribunals constitucionals dedueixen la raó de la seva postura.
La primera cosa que s’ha de dir a aquests emèrits juriscults és que, per sort o per desgràcia, la jurisprudència dels tribunals canvia i que una cosa que avui és declarada anticonstitucional demà és declarada constitucional. I que això passa sense que es canviïn les lleis. La raó és molt simple: encara que no canviïn les lleis, sí que canvien les persones i canvien les majories socials i les visions sobre les coses. Per això no és acceptable pensar que cap jurisprudència sigui quelcom permanent. El que ens diu la història és el contrari, és a dir, que la seva permanència és la seva mutabilitat.
La segona cosa que s’ha de dir a aquests juriscults emèrits és que el fet de que dos tribunals diguin el mateix no vol dir que aquests tribunals tinguin raó. Hi ha la possibilitat que estiguin equivocats. Se sap, per exemple, que els tribunals canadencs, els escandinaus o els britànics ho veuen diferent. Per què aquests no els compten? És que els tribunals alemanys i espanyols són millors que els escandinaus, els britànics o els canadencs? Per què?
La tercera cosa que se’ls ha de dir a aquests juristes experts és que no sé si es pot dir que la situació de Baviera i la de Catalunya és exactament la mateixa. Ni històricament, ni ara mateix. Per exemple, Baviera pertany a l’estat més poderós de la Unió europeu, la gent parla alemany i hi ha un dos per cent d’independentistes. I la seva unificació amb el que avui és la República Federal d’Alemanya és dóna després de les guerres franco-prussianes. Llavors – i ara – els prussians se sentien alemanys, si bé a vegades havien optat per la carta prussiana – que és la que, amb Bismark, es va acabar imposant – i altres la carta austríaca – ja que, de fet, Baviera te més semblances amb Àustria que no pas amb Prússia, però Bismark fou molt més intel.ligent i fort que els decadents Habsburg.
Catalunya sembla que és una altra història: va perdre la seva independència arran de la derrota militar del 1714, que no era una guerra per la independència dels catalans sinó per la successió del tro d’Espanya però que sí que va tenir aquesta conseqüència amb el Decret de Nova Planta. És a dir, la dependència de Catalunya respecte de Castella es dóna després d’una derrota militar que, simplement, tracta Catalunya com una terra conquerida. Per una altra banda, Espanya està a la cua dels estats de l’Unió Europea pel que fa a l’atur, al dèficit, al fracàs escolar i a una munió de coses més. En aquest sentit sembla que Alemanya i Espanya gairebé són les antípodes de l’Unió Europea. Després, aquí la gent parla el català des de fa mil anys i si s’hi parla castellà és perquè l’han imposat des d’Espanya. Enfront al 2% d’independentistes bavaresos, aquí n’hi ha aproximadament un 50% ( i un 80% a favor del dret d’autodeterminació).
Malgrat l’anterior – i malgrat el meu desconeixement de l’ordenament jurídic alemany – opino que el Tribunal Constitucional Alemany s’ha equivocat. I opino que s’ha equivocat perquè la seva sentència – com deixa clar la sentència referent al Quebec – vulnera els drets humans, en concret el dret a l’autodeterminació dels pobles. I perquè a nivell nacional no crec que els hagi fet avançar. Els bavaresos són conscients de la seva singularitat i suposo que el fet de que hi hagi una sentència que els hi digui que no es podran separar d’Alemanya els fa sentir més incòmodes que no pas una altra que els digués que sí que podien. Jo penso que com més lliures se senten els pobles i les persones, millor i, a sensu contrario, com més lligats, pitjor.
Però la quarta cosa i la més important no és cap de les anteriors. La quarta cosa i la més important és que la història els pobles l’escriuren més enllà del que diuen o deixen de dir les sentències. Si a Baviera un dia hi ha una majoria important a favor de la independència, els bavaresos seran independents. I el mateix ens passarà als catalans. Quan tens la força, tens el dret diguin el que diguin les lleis i els tribunals i el Papa de Roma. Per tant, que ells vagin dictant sentències castradores mentre nosaltres anem creixent. Per cert, que les seves sentències castradores ens ajuden a créixer. No crec que haguem tingut cap aliat més important que la seva imperícia i la seva covardia d’ençà que va començar aquest procés.
|
Contactes
Registra´t
