| |
I SI EL QUE DIGUÈS EL MAGISTRAT SANTI VIDAL FOS VERITAT? – I
 dijous 2/febrer/2017 - 01:49  1264  0
Ja vaig escriure a l’article anterior que pensava que les manifestacions que havia fet Santiago Vidal em semblava que havien estat bàsicament animus animandi; que crec que qui diu la veritat és el govern de la Generalitat – i ell mateix, en declacions posteriors – quan diu que són falses.
Ara bé, no crec que la majoria dels catalans – independentistes i no – ens haguem quedat convençuts amb això. Hi ha molts que crec que pensen que el que va dir en Santi Vidal era veritat, sinó al cent per cent, sí tendencialment.
Crec que val la pena veure què va dir i a partir d’aquí, no opinar sobre si el que va dir és o no cert – la meva informació en absolut és privilegiada i el que escric està més a prop de la literatura que no pas de la saviesa, que em queda llunyíssim -, sinó si m’agradaria que fos o no cert.
Anem doncs a pams:
1. Que el govern de la Generalitat hagi obtingut de forma il.legal les dades fiscal de tots els catalans.
Per a mi això no suposa cap problema. En primer lloc, entenc que el govern de Madrid no respecta la legalitat internacional ni la democràcia a l’impedir el referèndum d’autodeterminació. El govern de la Generalitat, en definitiva, tal com jo ho veig, defensa el nostre dret d’autodeterminació i la democràcia i, per tant, la legalitat internacional.
Com que qui actua en el fons il.legalment el govern de Madrid jo no entenc que la Generalitat cometi cap il.legalitat al aconseguir aquestes dades. Que el magistrat Vidal consediri que les ha aconseguit de forma il.legal és quelcom que no comparteixo per un principi de jerarquia legislativa i perquè, si hi ha col.laboració entre les tributàries de l’estat, el lògic és que la Generalitat i l’estat ja tinguin les dades respectives.
No em preocupa gens ni mica que el govern del meu país tingui les meves dades fiscals. Em procupa molt més que les tingui el govern espanyol, que ja hem vist com n’és capaç d’utilitzar les institucions espanyoles contra nosaltres – Fernández Díaz, Montoro, Fiscalia, Tribunal Constitucional, etc...-.
2. Llista negra de 500 dels 800 jutges que treballen a Catalunya.
Jo no ho diria així i realment em sembla una manera de dir les coses molt desafortunada perquè converteix un canvi institucional inevitable si es produeix la independència en una caça de bruixes.
Els jutges que avui exerceixen a Catalunya han opositat a través d’oposicions espanyoles i en cap moment no han hagut d’acreditar, per exemple, el coneixement de la llengua catalana que jo entenc que ha de ser imprescindible per a treballar aquí.
Més enllà d’aspectes formals d’aquesta mena, jo crec que els jutges que acreditin que compleixen els requisits necessaris per a poder exercir aquí, s’hi han de poder quedar. Tenint clar que hauran d’aplicar una legalitat diferent, és clar. Si un jutge, un cop declarada la independència, no vol complir la legalitat catalana, no pot exercir a Catalunya, de la mateixa manera que ara no ho pot fer a Espanya cap jutge que no apliqui la legalitat espanyola.
Dit l’anterior, a mi m’agradaria que tothom que ha fet quelcom contra el referèndum, és a dir, tothom que ha volgut impedir que els catalans votéssim, fos sancionat d’alguna manera perquè això és anar contra la democràcia i contra els drets dels catalans i això és intolerable. Probablement el més intel.ligent és, una vegada independents, obviar això i tirar endavant. Però a la justícia internacional li aniria millor crear un precedent de que qui no deixa exercir el dret d’autodeterminació ho acabarà pagant als tribunals internacionals.
|
Contactes
Registra´t
