| |
EL PRESIDENT COMPANYS I EL PRESIDENT MAS ( I EL PRESIDENTE RAJOY I EL REI JUAN CARLOS ) DAVANT DELS TRIBUNALS.
 dijous 9/febrer/2017 - 01:05  1213  1
Catalunya és una petita nació que va rebent hòsties des de que al desgraciat de Martí l’Humà se li va acudir morir sense descendencia. Políticament, d’ell ençà, tot han estat desgràcies. I abans d’ell, amb la derrota incomprensible e irresponsable de Muret ja es va veure que Catalunya potser perdria les seves opcions de ser una gran nació europea. Pensar que la victoria a Muret – que és la que volien els occitans, a més dels catalans – haguès fet del nostre país el dominador de mitja França i que després, amb les victòries de Jaume I, podíem dominar mitja península ibérica ens posa en el context del que va poder ser la nostra historia i del que no ha estat.
I el que podía haver estat la nostra història no és només la història d’una nació dominadora a Europa. També haguès estat, probablement, la història d’uns països que des del primer moment van aplicar una solució confederal al territori. Vull dir que avui els Països catalano-occitans probablement serien una confederació a la Suïssa en la que es parlarien diferents llengues, amb diferents parlaments i amb un poder descentralitzat molt potent. Lluny de l’uniformisme abasegador dels castellans i els francesos que han estat històricament els nostres implacables enemics.
L'encadenament de derrotes explica que una nació que fou potentíssima fins el Renaixement al segle XVIII perdés totes llurs institucions, trobés perseguida la seva cultura i la seva llengua i esdevinguès una colònia d’Espanya. Una colònia espayola en la que castella va imposar les seves lleis, les seves institucions, la seva cultura i la seva llengua.
Venim d’un passat llunyà esplendoròs i a l’hora d’un passat proper miserable i captiu i per això estem sotmesos al vasallatge d’Espanya que en els darrers 100 anys ja és la segona vegada que s’ha atrevit a jutjar els nostres presidents. Primer, fou el president Companys i ara és el president Artur Mas. Tant a l’un com a l’altre se’l va jutjar i se’l jutja pel pecat més perillós i intolerable d’un català davant d’Espanya: negar-se a ser un vasall, defensar els drets nacionals de Catalunya i la dignitat nacional dels catalans.
Als espanyolistes aquestes expresions “vasall, drets nacionals i dignitat nacional” fan veure que els hi fan gràcia i ens venen a dir que som provincians quan les defensem. Però quan tu cremes una foto del seu rei o la seva constitució o qüestiones les seves lleis imperials, ja no riuen, et foten davant d’un tribunal i utilitzen tots els mitjans al seu abast per a sometre’ns.
En el cas que s’està jutjant no només s’han canviat els membres del Tribunal Constitucional a joc amb el PP, també s’ha canviat el fiscal general de l’estat i s’han desobeit el criteri dels fiscals de Catalunya. És a dir que, pel que fa a Catalunya, Espanya no respecta les lleis espanyoles, les incompleix quan li convé, les canvia quan vol i fa un us partidista i fastigós de les institucions espanyoles contra els catalans rebels. Un altre botó de mostra és el mafiòs Jorge Fernández Díaz, que hauria de ser a la pressó i aspira a ser embaixador d’Espanya. I ho faria perfectament bé, perquè representa a la perfecció la corrupció política i jurídica – que va molt més enllà de l’econòmica – que hi ha a l’estat espanyol. I juntament amb ell hauria de ser jutjat i condemnat Marino Rajoy que és el màxim responsable de l’utilització fraudulenta de la policia, de l’utilització fraudulenta dels poders de l’estat contra Catalunya. És una corrupció ética perquè no respecta els drets humans i perquè fa l’ús de la força per imposar-se a qui te la rao.
Contrasta aquesta beligerància de la policia, la fiscalía, el govern i els tribunals espanyols contra el catalanisme i l’impunitat amb que campen corruptes com el rei Juan Carlos, la plana major del PP i del PSOE i bona part de l’oligarquia espanyola. A Espanya als oligarques, facin el que facin, no se’ls jutja ni se’ls condemna; però als que defensen la democràcia i la llibertat i la dignitat d’un poble sí. Per això Espanya és un infern i als catalans ens convé tocar els dos. Si no marxem, aquesta oligaruia verinosa, estéril i castradora ens acabarà destruint a tots. I com volia el general franquista Millán Astray, poc a poc, Catalunya esdevindrà un solar sense res. No ens hi juguem, doncs, només la independencia. Ens hi juguem que, si no la recuperem, Catalunya acabi esdevenint un erm.
|
Contactes
Registra´t
