| |
SOBRE SI FER UNA VAGA GENERAL PER ACONSEGUIR EL DRET D’AUTODETERMINACIÓ ES CAR O BARAT.
 dimecres 22/febrer/2017 - 12:32  1367  0
Fa dies que la meva proposta davant la negativa del govern espanyol a fer un referèndum d’autodeterminació pactat a Catalunya és que els independentistes convoquem una vaga general. No és una idea meva. La va tenir Junqueres ja fa anys i tot i que hi va haver alguna gent que li va saltar al coll, em continua semblant la manera més contundent i vàlida de pressionar sobre el govern espanyol i sobre els governs europeus per a que ens facilitin el dret a decidir el que volem ser.
Parteixo de la base que aquesta pressió que hem d’exercir sobre els espanyols i, en general, sobre tothom qui tingui interessos a Catalunya, no ve derivada de que nosaltres tinguem ganes de merder, ni que ens agradin les vagues. Al contrari. En el meu cas, jo sóc a l’altra banda d’això. Em considero una persona d’ordre i menestral. Ara bé, si el teu interlocutor es nega a fer d’interlocutor i et trepitja el que tu consideres que són els teus drets només tens dues opcions: o bé et baixes les calces i dones la raó a qui trepitja els teus drets o fas valer els teus drets amb mesures de pressió. Tota la resta és bla, bla, bla i marejar la perdiu i jo tinc la sensació que els catalans, que som barroquíssims, llatins fins a la medul·la, això del bla, bla, bla i marejar la perdiu és la nostra quintaesència nacional. Res a veure amb la idiosincràsia nacional castellana, que és la d’un poble de soldats i de funcionaris.
Tradicionalment aquests problemes d’autodeterminació s’arreglaven amb una guerra. Els que volien ser independents demanaven de negociar amb la metròpoli i quan la metròpoli els engegava a parir panteres, els de les colònies els hi declaraven la guerra. Podem pensar, per exemple, en la independència dels USA o en la independència de totes les colònies americanes d’Espanya. Amb el temps, però, va semblar que la democràcia es feia pas també en aquests àmbits i es va inventar l’anomenat dret d’autodeterminació, que és molt simple i molt sensat. Es pregunta a la gent d’un territori si vol continuar pertanyent a la metròpoli o no. I segons el resultat es fa. Els països escandinaus ho van veure clar des del primer moment i ens ha anat la mar de bé.
Aquesta idea tant simple – i que dóna opcions tant als partidaris de la independència com als que no, amb el fet que els no partidaris tindran la col.laboració de la metròpoli per a la seva opció – però, ha costat que s’imposès a les metròpolis, que han considerat que si podien imposar el seu imperi per collons a sant de què havien de preguntar res a ningú. D’aquests, alguns, com Anglaterra han evolucionat i d’altres, com Espanya, no. Anglaterra no va creure en el dret d’autodeterminació de les seves colònies i ara accepta el dret d’autodeterminació d’Escòcia. S’ha civilitzat, com s’ha civilitzat el Canadà que d’entrada tampoc acceptava el dret d’autodeterminació del Quebec.
Què s’ha de fer, doncs, quan la teva metròpolis et diu que no tens dret a autodeterminar-te? Pots esperar que els tribunals et donin la raó (Quebec), pots declarar la guerra a la Metrópoli (USA i les colònies espanyoles), pots optar per la resistència passiva (Índia) i pots optar per continuar sent una colònia (el que volen els botiflers).
Com que jo crec que esperar que els tribunals espanyols et donin la raó és impossible (perquè el Tribunal Constitucional està triat pels partits polítics i, per tant, ho és tot menys un tribunal independent ), cal optar pels tribunals internacionals, sense acabar de confiar-hi del tot ( perquè si un poble vol la independència ho ha de decidir el propi poble i no un tribunal internacional ). No estem per declarar la guerra a Espanya, primer perquè ara mateix nosaltres som gent de pau i després perquè considerem que no cal vessar sang si no és estrictament necessari – defensa pròpia, per exemple – i en aquest cas no ho és.
Ens trobem doncs amb que la millor solució, en el cas de que Espanya persisteixi, en la seva negativa, és la resistència passiva, en el nostre cas la vaga general.
Però això espanta i escandalitza el meu amic espanyolista – no sé si l’espanta o l’escandalitza més o fifty, fifty -, que em diu: “ Les revolucions es fan amb l'estomac ple. La Francesa, per exemple, la va fer la burgesia, aprofitant-se de les misèries dels sans-culottes. Amb l'estomac buit l'únic a que aspira una persona és a sobreviure, i en aquests casos acostuma a venir el revolucionari de torn a vendre-li la moto. En sortireu molt escaldats si preteneu perjuicar l'activitat económica de les empreses amb una vaga general de llarga durada, la gent no és tonta, un funcionari i un polític tenen la vida resolta, però un treballador pot perdre la feina si el perjudici és tant grant que obliga a l'empresari a tancar la empresa o a despatxar personal.”
Jo no crec que fer una vaga i fer una revolució siguin equivalents ans tot el contrari. Una vaga és donar-li una oportunitat al sistema per a que rectifiqui i una revolució és canviar de sistema. Encara estic menys d’acord amb que les revolucions es facin amb els estómacs plens: penso que el poble es subleva quan té l’estòmac buit. No crec que avui els catalans tinguem l’estomac buit, ni que només aspirem a sobreviure sinó que el que volem és viure millor, amb més llibertat, més igualtat i més fraternitat.
Dir que en sortirem molt escaldats si es convoca una vaga perquè això farà que els treballadors es quedin sense feina i es morin de fam i les empreses hagin de tancar i les multinacionals toquin el dos, senzillament em semblen pintar un panorama apocalíptic que no te res a veure amb la realitat. Jo crec que només hi hauria dos o tres dies de vaga i que es faria el referèndum. Justament les empreses, començant per les multinacionals obligarien el govern espanyol a deixar votar els catalans que, en definitiva, aspiren a ser un nou estat de l’Unió Europea, amb una economia de mercat, capitalista i social-liberal, és a dir, que no els hi planteja cap problema social, ni polític important.
Pel que fa als treballadors, em sembla evident que la societat catalana està preparada per resistir uns dies de vaga sense masses problemes. Som una societat solidària i en aquests moments si hi ha quelcom que moltíssims catalans veuen amb il.lusió és la independència. Estic segur que el nostre grau de solidaritat seria enorme i que els treballadors no patirien cap restricció material.
|
Contactes
Registra´t
