| |
PER A QUÈ SERVEIX LA FISCALIA A CATALUNYA ( I A ESPANYA) ?
 divendres 24/febrer/2017 - 06:32  1193  1
Darrerament els fiscals, que són els encarregats en els judicis de dir que el denunciat és culpable, excepte si és de la casa del rei, que llavors és innocent, cosa que, segons Miquel Roca i Junyent, demostra l’igualtat dels espanyols davant la llei; darrerament els fiscals, dic, són, dia sí i dia també, els protagonistes de les portades dels diaris i de la resta dels mitjans de comunicació.
A banda d’això – en el meu cas, de trist picaplets de barriada – són els meus companys de feina. Aquells que diuen que el meu client és culpable, quan jo dic que és innocent, excepte quan és l’infanta, que llavors també és innocent ( desafortunadament no m’he trobat en el cas d’haver de defensar la infanta, no perquè la infanta sigui més defensable que altres, sinó perquè intueixo que la feina seria més fàcil i la minuta més alta, si és que les infantes paguen minutes, és clar, que no ho sé ).
El cas és que jo no tinc una idea pejorativa dels fiscals en general. Mira, com entre els jutges, hi ha de tot. I normalment són més tractables que alguns jutges que actuen com a reietons al que consideren el seu reialme, sense acabar d’entendre que els jutjats pertanyen als ciutadans i no els hi pertanyen a ells. I que ells són servidors dels ciutadans i no els ciutadans servidors d’ells. I que els advocats no som fills de Satanàs i Belzebú sinó gent que es dedica a quelcom tant altruista com defensar els altres quan han de passar pel seu davant, sovint per un preu menys que mòdic.
Ara bé, si treballar amb els fiscals no és dificultós més enllà del privilegi que tenen d’estar sempre asseguts a la taula al costat del jutge, anar a esmorzar i a dinar i al que sigui junts ( cosa que no presuposa, mai de la vida, no fotem, que el jutge vegi al fiscal amb més simpatia que a nosaltres que no compartim ni tantes hores, ni esmorzars, ni dinars, ni el que sigui amb ells; perquè els jutges i magistrats espanyols són equànims entre equànims....), el que no tinc clar és que la fiscalia sigui una institució útil des del punt de vista polític i jurídic tal com està constituïda a les lleis espanyoles.
Consti que la cosa comença bé perquè els fiscals, per a ser-ho, han d’opositar. N’hi ha d’interins i n’hi ha d’endollats (suposo), però la majoria s’han hagut de guanyar unes oposicions que demostren que se saben un temari, que ja és alguna cosa. Ara bé, a partir d’aquí sembla que l’estat tingui por que els fiscals siguin independents i decideixin en cada moment el que han d’investigar i perseguir i el que no i es fa una cosa que, de fet, per a casos importants i transcendents, fa perdre tot el sentit a l’institució de la fiscalia. És el govern qui tria el fiscal general de l’estat a dit. I aquest fiscal general triat a dit dóna instruccions particulars i generals als fiscals que exerceixen a cadascun dels jutjats espanyols. És a dir, a Espanya la nostra sacro-santa constitució construeix una fiscalia al servei del govern espanyol, és a dir, del PP. Això explica que, en moltes causes, l’acusació pública calli i miri a una altra banda i calgui una acusació particular per tal de perseguir els malfactors. I que es persegueixin persones que no són presumptes malfactors per motius estrictament polítics. I això fa que la fiscalia, en grans assumptes o quan hi ha implicats polítics, sigui una institució inútil, “servil i atrapada”, per dir-ho com la cançó, boja per obeir el govern de Madrid.
Això explica algunes de les coses que han passat darrerament i que, des d’un punt de vista tant polític com jurídic, són escandaloses. Per exemple, que seguin el criteri jeràrquic – partidista, es vulgui perseguir a l’antic govern de la Generalitat malgrat que la Junta de fiscals de Catalunya consideri que no hi ha delicte i, en canvi, que no es vulgui perseguir el president de Múrcia, malgrat que la Junta de fiscals de Múrcia consideri que sí que n’hi ha. Es nota tant que el criteri és atacar els nostres enemics i protegir els nostres, es nota tant que el criteri jurídic – que hauria de ser l’únic rellevant per a la fiscalia – és el menys important, que la institució perd, en aquests àmbits, tot el seu sentit. En definitiva, com els altres poders de l’estat espanyol, com els grans mitjans de comunicació de l’estat espanyol, és una institució que està al servei de l’oligarquia espanyola, que protegeix els seus privilegis i ataca a qui hi va en contra.
Teòricament, la fiscalia representa la ciutadania i l’interès públic. Per això hi ha països on els fiscals són triats democràticament, com es veu a tantes pel.lícules anglosaxones. Aquí, a Catalunya, representa el poder de Madrid. I quan no estan d’acord amb el criteri de Madrid, Madrid els passa per sobre – com ha passat en el judici del president Mas, la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau – i cap problema, perquè en definitiva els fiscals catalans, des de la perspectiva madrilenya són vassalls, un zero a l’esquerra que no s’ha de tenir en compte per a res. S’han de limitar a ser la veu del seu amo i gràcies.
I llavors ve la fiscal Magaldi que se’ns empipa perquè es veu que hi havia una colla de gent rondinant davant del Palau de l’Injustícia (que deia el meu avi fa 100 anys i que em temo que no ha canviat ) i hi ha un nano que es veu que li diu que és una merda i li mira amb la pitjor cara que ningú l’ha mirat mai. I es veu, també, que la nostra fiscal, que te acollonidíssims a tots els que se l’han de veure amb ella per la seva agressivitat dialècta, se’ns ha acollonit i ha esdevingut per obra i gràcia del procés en víctima de l’independentisme català que ara resulta que és més violent, agressiu i capsigrany que el terrorisme d’ETA.
Genial, Magaldi, genial. Fas oposicions per ser la nova fiscal general de l’estat, tu, tant gironina i tant italiana i tant espanyola i tant el que convingui?
No sé. Però jo a una fiscalia que no pot decidir per ella mateixa a qui procesa i a qui no, que rep ordres de Madrid i les ha de seguir sense remugar, que fa el ridícul cada vegada que s’ha d’enfrontar amb un oligarca, potser no li diria que és una merda, perquè les formes s’han de guardar sempre, no fos cas. Però si que és cert que té una característica en comú amb la merda, que és la seva inutilitat. La merda és allò que expulsa el nostre cos perquè no li serveix. La fiscalia, tal com està dissenyada a la constitució espanyola, és una institució inútil i hauria de ser expulsada de les nostres institucions (catalanes i/o espanyoles). Per crear-ne una d’útil. Al servei de la gent, que, paga els seus impostos i que suposo que estem d’acord amb que té dret a manifestar-se, a parlar amb la gent a qui li paga el sou i a dir les coses pel seu nom. Quan les coses fan pudor, fan pudor. I la culpa de que en facin no és del nas que olora, precisament.
|
Contactes
Registra´t
