| |
Vet aquí un gat...
 dimarts 28/febrer/2017 - 11:23  1990  0
Més que un gat de carrer, era un gat de camp. No es va deixar tocar mai, però sabia que si venia per casa tindria aigua i menjar. A vegades s'estava setmanes sense aparèixer i, de cop i volt, el veia sobre l'estora, mirant de cares a la finestra i prenent paciència. Una estona o altra li portaria una mica d'aquell pinso que tenia guardat per si de cas. Potser remunsejaria una mica després de menjar, o faria la becaina, però era un cul inquiet aquell gat i no tardava a tornar a saltar la tanca i a anar cap als camps. Cinc anys gairebé. Anant i venint. Sense oblidar-nos massa l'un de l'altre.
Aquestes dues últimes setmanes havia vingut cada dia. Avui ha estat l'últim. Estava malalt. Una d'aquelles malalties que agafen els gats de carrer/camp. Massa lliure per a deixar-se ajudar però ha vingut a morir a casa. Davant de la finestra.
|
Contactes
Registra´t
