| |
ELS FISCALS PERSEGUEIXEN ELS NDEPENDENTISTES INCOMPLINT LA CONSTITUCIÓ I, PER TANT, PREVARIQUEN - II.
 divendres 3/mar/2017 - 04:32  1279  1
Del que vaig escriure ahir es podia arribar a unes quantes conclusions que poden servir com a punt de partida per a l’article d’avui:
1. Que van haver-hi diversos diputats de la mesa del Parlament que van votar a favor de la celebració d’un referéndum d’autodeterminació.
2. Que la fiscalía espanyola ha presentat una querella contra els membres de la Mesa del Parlament que van votar a favor del referéndum d’autodeterminació de JXSI i no ho ha fet contra Els Comuns.
3. Que per a justificar la presentació de la querella contra els uns i no contra l’altre (en Nuet) , el fiscal ha dit que el dels Comuns que hi va votar a favor s’havia equivocat i que ell no atacava la constitució espanyola perquè no era independentista.
4. Que en Nuet ha respós al fiscal que no es va equivocar i que es partidari del dret d’autodeterminació dels catalans.
Arribats fins aquí l’única opció jurídica que li queda al fiscal si vol ser coherent amb el seu plantejament és ampliar la demanda al diputat Nuet perquè en definitiva, s’ha ratificat en el seu vot amb totes les conseqüències i esplicituds.
Perquè o bé el fiscal considera que plantejar un referéndum d’autodeterminació al Parlament de Catalunya per part de la seva Mesa és un delicte o considera que no. Si considera que ho és, han de respondre d’aquest delicte tots els membres de la mesa que l’hagin cotmés i no només alguns.
Però el fiscal explica el que fa i se l’entén. Distingeix entre membres de la Mesa independentistes i sobiranistes. I sorprenentment resulta que ser sobiranista – estar a favor de que els catalans decideixin sobre si volen ser un estat o no – només és delicte si a l’hora ets independentista. Si no ets independentista, no és delicte. O sigui que els catalans, segons el fiscal, tenim dret a l’autodeterminació sempre que tots votem a favor de continuar pertanyent a Espanya, manera una miqueta sui generis de respectar el dret d’autodeterminació, però és que a Espanya ja fa molts anys que tot és molt sui generis.
El cas és que distingir a l’hora de presentar una querella entre si algú és independentista o no és independentista és una discriminació ideológica. És com distingir en sobre si un és socialista o no socialista o sobre un és monàrquic o republica per tal de decidir si se li presenta una querella. És clar que tal com van les coses a la fiscalía a Espanya darrerament sembla que tots els que no siguem del PP acabarem a la garjola, cosa que, segons el criteri del PP, equival a respectar la llei i la democràcia i la Virgen del Pilar.
El cas és que l’article 14 de la constitució espanyola, que és un dels que te més renom i el que més es vulnera i més es passa pel forro el PP, diu literalment:
Art 14.-“Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social.”
I vet aquí que està claríssim que el fiscal – el garant del compliment de la llei, el defensor dels interessos públics, ni més ni menys – s’atreveix a discriminar per raons ideològiques els independentistes catalans.
Això té una explicació política evident: es tracta de posar a un bàndol diferent als independentistes i als sobiranistes, a dividir-los. Però això no te res a veure amb el respecte a la llei i amb el servei dels interesos públics, sinó que te a veure amb una servitud ideològica i sumissió orgànica del partit governant.
I, a més, és un delicte, segons el propi codi penal espanyol, que diu:
“Artículo 404.- A la autoridad o funcionario público que, a sabiendas de su injusticia, dictare una resolución arbitraria en un asunto administrativo se le castigará con la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público y para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo por tiempo de nueve a quince años.”
Es evident que el fiscal ha prevaricat perquè és evident que sap que la seva querella contra uns membres de la Mesa i no contra d’altres és injusta i arbitrària. Ara bé, en un esta ton tota la justicia constitucional, tota l’èlit judicial, tota l’èlit de la fiscalía i de l’alt funcionariat, està tant podrit, tant al servei de l’oligarquia decadent que regenta el país, què pot fer el ciutadà?
Jo crec que els catalans tenim una resposta a això: fotre el camp d’Espanya i intentar muntar un nou estat on aquestes coses no passin.
Què poden fer els espanyols, esperar a que la gent de PODEMOS arribi a les institucions? Com es canvia tota aquesta podritud, tota aquesta oligarquía morbosa i rabiosa, per unes institucions democràtiques, independentis i al servei de la ciutadania? En tot cas els espanyols algun dia espero que canviïn el seu país. El que no vull per a mi, tampoc no ho vull per a ells.
|
Contactes
Registra´t
