| |
EL FEMER DEL PALAU DE LA MÚSICA
 dijous 9/mar/2017 - 01:47  1291  2
El dia que el fiscal va ordenar entrar a la policia al Palau de la Música no vaig perdre la virginitat política, encara. Vaig pensar que era una maniobra espanyolista que gosava atemptar contra una de les nostres institucions més sagrades per fer-li mal i, de pasada, fer mal al catalanisme polític. Tenia claríssim que Millet era perseguit per catalanista i que a través de Millet es perseguiria Convergència com a pal de paller del catalanisme polític.
Passat el temps, resulta que algunes coses que pensava abans de perdre la virginitat (política) han quedat desvirtuades i ha quedat clar que, financerament, el Palau de la Música era un femer on una colla de xoriços robaven tan com podien. Millet, Montull i la seva filla Gemma ( aquesta es pensa que si acusa CDC la tractaran tant bé com a la Infanta i que potser si dedicaran un carrer a Madrid pels seus serveis prestats a Espanya, una Espanya que jurídicament fa una catipent de claveguera insuportable ).
Ara caldrà veure si la segona part del que jo pensava que era mentida és mentida o és veritat. És a dir, si realment CDC rebia diners del Palau de la Música o no. Avui ha declarat Daniel Osàcar i ha dit que no. Que el que passava és que el Palau de la Música donava diners a la Fundació Trias Fargas que, com tothom sap, era la Fundació de CDC. A mi se’m fa difícil d’explicar èticament que una institució cultural, que rep subvencions de totes les administracions i, a més, rep els diners dels seus socis, pugui subvencionar la fundació d’un partit polític.
Ha declarat Osàcar que això és l’únic que hi ha i que aquests diners que van sortir del Palau per anar a la Fundació Trias Fargas estan acreditats amb una total transparència i que són subvencions absolutament legals. Potser sí, però llavors és que la nostra legalitat és una merda, perquè permet coses que no hauria de permetre. Trasvasos de diners en un clar abús del dret que són una presa de pèl – i de calés – a la ciutadania. Sobre tot a la ciutadania més necessitada dels diners públics i que ha hagut de patir unes retallades importantíssimes mentre d’altres feien el viu.
Dic això perquè a mi el que ha dit Daniel Osàcar, que coincideix amb el que ja va dir Artur Mas fa temps, em sembla propi d’un país de república bananera. Si, a més, es pot provar que els diners del Palau de la Música no anaven a la Fundació Trias Fargas, sinó que anaven a CDC, llavors és que CDC era ple d’idiotes o de gent que pensava, perquè tenia un pacte amb la fiscalia, amb el govern de Madrid o amb Déu Pare Omnipotent, que mai no els hi passaria res, fessin el que fessin.
Com a exmilitant de CDC aquesta situació em sap molt de greu. I em sap molt de greu perquè CDC va estar muntada amb un discurs ètic, el pujolista, que creia en els valors de la feina ben feta, l’honradesa, la humilitat i el patriotisme. I la gestió de Millet – Montull – Fundació Trias Fargas ha estat una gestió matussera, delictiva, superba i antipatriòtica ( robar els ciutadans mai no pot ser patriòtic ). Si, a més, resulta que es prova que CDC rebia directament diners, la gestió per part de tots plegats – i tant espavilats com semblen – és d’una idiotesa superlativa.
Continuarà...
|
| |
|
Contactes
Registra´t
