| |
FRUÏM DE LA VICTÒRIA DE PEDRO SÁNCHEZ SOBRE SUSANA DÍAZ PERO NO FEM REPICAR CAMPANES.
 dimarts 23/maig/2017 - 11:10  1109  1
Francament, he fruït de la victòria de Pedro Sánchez sobre Susana Díaz. No sé si ha estat perquè el Pedro, defenestrat per l’oligarquia més rància i sistèmica del PSOE em cau bé o si perquè la Susana Díaz, caciquil, xulesca, anticatanista (anticatalana?) no em cau bé. És a dir, Pedro Sánchez, mentre exercí com a secretari general del PSOE no va despertar en mi cap entusiasme, però el cop d’estat dins del PSOE de la vella guàrdia, que l’ha fet fora d’una manera antidemocràtica, sense cap mena de miraments ni envers ell, ni envers el programa que van presentar a la ciutadania. En aquest programa es comprometien a no donar suport al PP, era tan fastigós, que per força les meves simpaties havien d’anar a favor de Pedro. Ha estat coherent fins al final, ha lluitat contra una corrent brutal i se n’ha sortit. La pel.lícula ha acabat bé, magníficament. Felicitats!
Però l’important és saber què és el que passarà d’ara en endavant. D’entrada ahir mateix ja varem veure que la Susanita te un mal perdre. Gens elegant en la seva compareixença, la ràbia se la menjava per dins. I els seus ulls i les seves ganyotes deien que farà tot el que pugui per tal de que Pedro Sánchez no se’n surti. Això, d’entrada, vol dir batalla campal a Andalusia on Pedro Sánchez sembla que haurà d’intentar treure-se-la de sobre. Perquè de la mateixa manera que Susana Díaz necessitava el cadàver (polític, s’entén ) de Pedro Sánchez per a tirar endavant el seu projecte neofelipista, Pedro Sánchez necessita del cadàver de na Susana per tirar endavant. I aconseguir el cadàver d’aquesta senyora, que guanya eleccions a Andalusia, que dóna de menjar a no sé quants paràsits ( no estic dient que tots els que cobren de la Junta ho siguin, però els dels ERE, posem per cas, sí ), té a la majoria dels barons a favor seu, a l’antiga gestora i a les velles glòries socialistes, sí ( tot i que considerar els creadors dels GAL o governants pèssims com Zapatero velles glòries senzillament és per fer-s’ho mirar ).
Però tot això són coses del PSOE, batalles internes – parlar de batalletes després de la guerra civil interna que acaben de tenir es una falta del respecte a tots els que s’hi han deixat la vida (política, s’entén), durant aquests mesos. A mi el que m’interesa saber és en què canviarà el PSOE respecte a la voluntat de la majoria dels catalans de celebrar un referèndum d’autodeterminació. I més enllà d’això, però enllaçat amb això, si seran capaços de bastir una alternativa al PP tant per governar i per democratitzar la constitució espanyola en tots aquells aspectes en que la constitució no és democràtica ( la monarquia i els drets de les nacions aespanyoles que formen part de l’estat ).
Voldria ser optimista davant d’un pacte entre Pablo Iglesias i Pedro Sáchez. Voldria que en ells es respirés l’esperit que jo vaig respirar al passejar per l’Ateneu de Madrid o que sento al llegir els poemes d’Antonio Machado o de Federico García Lorca. Però no sé si aquesta Espanya oberta, liberal en el sentit ampli de la paraula, generosa és possible o si es un somni que, tantes vegades com ha estat somiat, s’ha fet malbé perquè els poders fàctics no l’han deixat fer possible. Tampoc no sé fins a quin punt Pedro Sánchez – que sempre s’ha declarat contra el dret d’autodeterminació de Catalunya – està disposat a canviar personalment de posició.
Total que és possible que la victòria de Pedro Sánchez sobre Susana Díaz, al final, pels catalans sigui pràcticament indiferent. Perquè potser que, al final, Pedro Sánchez, pel que fa al dret d’autodeterminació catalana, tingui – com ha tingut fins ara – la mateixa posició del PP. Ojalà això no fos així. Però probablement pensar que no serà així sigui tocar campanes i posar el carro davant dels bous. D’aquí dos dies els socialistes tenen un congrés que serà fonamental per a ells, pels espanyols i pels catalans. A veure què hi passa.
|
Contactes
Registra´t
