| |
QUIN INTERÈS TENEN ELS ESPANYOLS AMB QUE UNA CATALUNYA MIMADA I QUISQUILLOSA ES QUEDI?
 dimecres 28/juny/2017 - 08:13  972  1
NOTES SOBRE ¿A DÓNDE VAS CATALUÑA? DE RAMON TAMAMES.
4
QUIN INTERÈS TENEN ELS ESPANYOLS AMB QUE UNA CATALUNYA MIMADA I QUISQUILLOSA ES QUEDI?
Segons Ramon Tamames els catalans, a l’estat espanyol, estem molt millor del que volem. I, entre línies, s’entén, del que, segons ell, mereixem. Segons ell, l’estat s’hauria de recentralitzar per tal d’aturar la perversa fam de poder dels nacionalistes perifèrics en general i en particular dels catalans. I caldria tornar a l’estat la competència d’ensenyament perquè a les escoles catalanes s’adoctrina en l’independentisme i en l’odi a Espanya.
Tamames explica des del primer moment que, a parer seu i dels que pensen com ell – els que no pensen com ell no existeixen al seu llibre – els catalans no tenen dret a decidir si volen o no volen continuar sent espanyols. Ho han de continuar sent perquè la llei els obliga i no hi ha més. Si la llei espanyola que no els deixa decidir el que volen ser, que es fotin perquè, no és només que no hi tinguem dret, és que no sabem que és el que ens convé.
Aquest paternalisme de Ramon Tamames em sóna, ja em perdonarà, a colonialisme en estat pur. Al colonialisme europeu dels segles XV i següents en que es venia a dir al colonitzats el mateix que se’ns diu als catalans: primer, que no tenien dret a decidir res, perquè ja es decidia des de la metròpopi; que com que estaven – o directament eren – endarrerits, que era molt millor que decidissin els europeus per ells. Jo pensava que aquests arguments eren anacrònics a aquestes alçades de la història, però es veu que el que ja no es pot aplicar amb els africans, els asiàtics o qui sigui, sí que es pot aplicar amb els catalans. Cony, no està malament!
Ara bé, si les coses són així, si Espanya resulta ser una barreja de l’Arcàdia, Disneylàndia, El Dorado i l’Atlàntida i, per tant, no necessiten dels catalans per una punyetera merda; si els catalans som una “regió” egoista, torracollons, rebel, una pedra en la sabata pel caminar excels d’Espanya i una barrera que detura el seu progrés; si tot això és així, dic, no acabo de veure quin és l’interès que tenen Tamames i els seus en que no toquem el dos. No ho entenc. Com a mínim se m’haurà de reconèixer que és una conducta irracional, que te més a veure amb que els espanyols es vulguin guanyar el cel a través del via crucis que els hi comporta suportar els catalans, que no pas una actitud intel.ligent i pràctica.
Vaja, si jo fos espanyol, em trauria de sobre Catalunya tan aviat com pogués i tiraria milles. I més si resulta ser que els catalans volen marxar: no diuen ells allò de “enemigo que huye, puente de plata”? No es podria fer un equivalent amb “Torracollons que vol tocar el dos, portes obertes de bat a bat”?
En aquesta actitud d’Espanya que per una banda és profundament anticatalana – i, per tant, encara més anticatalanista – i per una altra banda està profundament en contra de que Catalunya s’independitzi d’ella, jo hi veig una enorme contradicció. Ni per un moment em plantejo que sigui un tema de diners perquè, com ja sabem els espanyols tenen en l’honor la màxima de les seves virtuts i no hi ha més deshonorable que ser incoherent amb les pròpies creences que trair-les per diners.
L’única conclusió a la que arribo és que caracterialment Espanya és una nació masoquista, ja que no vol deixar marxar del seu estat un poble que no suporta. Quixotisme en estat pur, suposo. I incomprensible per a gent com ara jo que tendim a ser cartesians.
|
Contactes
Registra´t
