| |
EN PEDRO SÁNCHEZ I EN MIQUEL ICETA DIU QUE VOLEN QUE ES DECLARI NULA LA SENTENCIA CONTRA LLUIS COMPANYS.
 diumenge 23/juliol/2017 - 07:12  954  1
“Per Catalunya!”
(Darreres paraules del president Lluís Companys davant l’escamot d’afusellament franquista).
M’ha sorprès la notícia. Pensava que els socialistes, el llampant súper Pedro Sánchez i el súper – vivent Miquel Iceta, havien començat els tràmits per a que anul·lessin tots els judicis que l’estat espanyol tenia plantejat contra els polítics que defensen l’autodeterminació de Catalunya. Contra els que van actuar per a que els catalans votéssim el 9 de novembre i pels que estan actuant per a que votem l’u d’octubre. Pensava que els socialistes sanchistes són els que van de bon rotllo i que amb allò de la concòrdia i el federalisme aconseguiran que els catalans encaixem d’una punyetera vegada dins d’Espanya i visquem feliços i mengem anissos i perdissos.
I, és clar, pensava que un bon començament per tot aquest bon rotllo seria, no que acceptéssim el referèndum d’autodeterminació que defensaven als anys 70 i 80 abans d’aconseguir el poder i esdevenir part de l’oligarquia espanyola – igual que defensaven la república, la sortida de l’OTAN, l’estat laic i no sé quantíssimes coses més -; seria que defensessin l’aparcament de les causes judicials contra els dirigents
independentistes per tal de propiciar unes negociacions sobre la base del respecte a les posicions de tothom ( que es procesi a unes persones que han guanyat unes eleccions amb un programa independentista fa estrany: o bé el programa hauria de ser il·legal i no s’hauria de poder plantejar o bé sembla que s’hauria de poder dur a terme).
Penso, honestament, que en Miquel Iceta és un home amb quatre grans virtuts: és un polític professional ( vol dir-se sense ideologia ), és un súper vivent nat (és un especímen de l’època dels diplodocus i Déu n’hi do de la corda que encara sembla que li queda, entre d’altres coses perquè, a banda de guanyar-se la vida amb la política, no ha demostrat saber-se-la guanyar amb res més ) i és llest com la fam. Ja sé que aquestes quatre virtuts, sobre tot la darrera, no fan gaire per un socialista ( perquè ser llest i ser intel.ligent són coses diferents, el llest va a la seva, cosa que molt socialista no és ), però és el que hi ha. Els socialistes honestos del PSC ja fa anys que són morts i enterrats. I els que queden o bé són els que eren del PSOE o són els que no eren honestos. No hi ha més. Crec, honestament, que Iceta, en el fons, fa molts anys que no és de res, que és del que convingui per anar cobrant la nòmina a final de mes. I que pensant així hagi arribat a ser primer secretari com Raventos, Obiols, Serra o Maragall, ningú no deixarà de reconèixer que té molt de mèrit. Si fa no fa el mateix que el de Montilla, però una miqueta més, perquè Montilla, gairebé des de l’inici de la seva carrera es va complicar l’existència amb tasques de govern i Iceta, que jo sàpiga, mai no ha governat res de res.
Pel que fa a Sànchez, sembla que serà un bluf. Ara mateix, si jo fos socialista estaria emprenyat per la tria dels meus companys. Perquè Sànchez ni te la capacitat de lideratge i la mala hòstia de la presidenta d’Andalusia, la Susanita Díaz, ni sembla que pugui ser una alternativa real al canvi de debò que proposen els de Podem. O sigui que el que sembla és que amb Sánchez el que passarà és que es perllongarà l’agonia del PSOE i poca cosa més.
Així doncs mentre jo pensava que aquest parell de genis tenien una idea genial per reencaixar d’una punyetera vegada Catalunya dins Espanya i que volien començar per proposar que s’arxivessin tots els casos judicials que van obrint als nostres dirigents, em trobo amb la sorpresa que no es referien a això, que resulta que el judici que volen que es declari nul és el judici a Lluís Companys i Jover, president de la Generalitat afusellat per l’estat espanyol i que es va produir l’any 1940. La sol·licitud del PSOE arriba 77 anys després. No està malament.
Però, és clar, fent números, resulta que si ens hem d’esperar a que els socialistes reaccionen contra els procediments injustos que estan patint els dirigents independentistes catalans, aquesta petició no arribarà fins l’any 2080 o 2090, quan ja farà moltíssims anys que Catalunya serà independent.
Però no hi haurà cap problema. Jo crec que a la Catalunya independent hi haurà un partit socialista o, si més no, un partit d’ideologia socialista que estarà apuntat a l’internacional socialista. I, mira, ben pensat, encara que els socialistes tringuin anys en rectificar tampoc no ens podem queixar. Sabem d’altres que no ho faran mai de mai. Ni d’aquí 80 anys, ni d’aquí 150 anys, ni d’aquí tots els anys dels anys.
|
Contactes
Registra´t
