| |
ELS RESULTATS ELECTORALS DEL PSOE I DELS COMUNS O ELS ESPANYOLISTES QUE DIUEN ANAR DE BON ROTLLO.
 dijous 4/gener/2018 - 04:04  917  0
L’evolució del PSOE a Catalunya és vomitiva. A espanya, encara més vomitiva. El PSOE va deixar de ser un partit antifranquista radical per passar a ser un partit neo-franquista com el PP. La prova d’això és que quan ha governat amb majoria absoluta a espanya no ha canviat res. Els alts càrrecs de l’estat són els mateixos. Les famílies que remenen les cireres són les mateixes. Felipe González va fer del PSOE un partit sistèmic, un partit partidari sense recança ni vergonya del status quo. Amb un discurs progressista – cada vegada menys progressista, però – però amb unes decisions equiparables a les del PP.
Per això l’únic que ha canviat durant tot aquest temps és que l’èlit del PSOE ha passat a formar part de l’oligarquia d’espanya. Felipe González, per exemple. I, sense ser un partit franquista, ha esdevingut un partit neo-franquista, que fa el mateix que el PP que, a més, sap que pot trucar a la porta dels socialistes si necessita que l’ajudin. Per exemple, en el cas de l’article 155 que es va carregar el govern i l’autonomia catalana.
Tot això la gent ho capta i la conseqüència d’això és que un partit que ho va governar gairebé tot, avui no governa gairebé res. Perquè el PSOE va governar espanya amb majoria absoluta, va governar durant anys i panys Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, va governar Catalunya etc... I avui...al Parlament té disset diputats – 17!- i ens ho ven com un gran èxit. I l’Iceta – que és un polític professional si fa no fa de la corda del García Albiol, només que una mica més simpàtic, tot s’ha de dir...-.
A Catalunya el PSOE està sent substituït per ERC per la banda catalanista, per C’s per la banda espanyolista i pels Comuns per l’esquerra. I això sembla que continuarà així i els socialistes començaran aviat a perdre ajuntaments importants. No sembla que el futur socialista a Catalunya sigui gaire prometedor. És lògic. Sent el PSOE un partit que ha esdevingut neo-franquista és difícil que triomfi a Catalunya. Jo diria que només els voten aquells a qui encara aconsegueix càrrecs – n’és un especialista en això – i els que el voten per inèrcia. Si fos una empresa haguès hagut de plegar ja fa molts anys. I l’haguessin demandat per estafa, com ja ho va fer Lluís Llach.
Per a mi els Comuns constitueixen el principal perill per l’hegemonia independentista a Catalunya. És molt difícil que un independentista pugui votar C’s, el PP o el PSOE, però pot estar temptat de votar els Comuns, que al cab i a la fi tenen una autèntica líder al capdavant – la batllesa Colau – i propugnen un referèndum d’autodeterminació pactat amb l’estat per a Catalunya.
Jo, tot i reconeixent que no em cauen malament – sembla que són els únics espanyolistes no neo-franquistes i això ja és un què – tampoc no me’ls acabo de creure. No entenc la seva equidistància en les situacions que hem patit a Catalunya els darrers mesos. No entenc que demanin que vingui el president Puigdemont o el vici-president Junqueres per a que donin la cara, en comptes de posar l’accent l’agressivitat de tota mena hem patit. Penso que la seva defensa de l’autodeterminació ha estat molt tèbia i a vegades, com en el famós discurs de Coscubiela, francament homologable al que podien fer els de C’s pel seu anticatalanisme ( l’anticatalanisme de la majoria dels dirigents de Iniciativa per Catalunya per a mi és sorprenent ).
Tampoc no els acabo d’entendre quan gent pretesament revolucionària ens diu als independentistes que hem de ser responsables i ens venen a dir que havíem de deixar les coses com estaven. Vull dir que el que digui quelcom així sigui en Duran i Lleida és normal, però que ho diguin la Colau o el Domènec, que en principi volen fer la revolució sorprèn. Però si la revolució és la que ha fet Colau a Barcelona, llavors el que tenim és que els Comuns són perfectament intercanviables amb els socialistes dels primers anys de la transició. Ja és alguna cosa, sí, però molt revolucionari no és.
Segons en Domenec els resultats que han tingut són una mica decebedors i s’expliquen perquè Catalunya està divida en dos blocs i ells estan al mig. Ja té una mica de raó, ja. Però no sé si estar al mig quan combaten els demòcrates contra els no demòcrates és el que li pertoca a un partit de l’esquerra radical. Jo diria que no.
|
Contactes
Registra´t
