|
DEGANA GAY, EN NOM MEU NO LI DIGUIS EL QUE HA DE DIR AL PRESIDENT DEL PARLAMENT...!!!
dijous 1/mar/2018 - 05:00 1169 0
Enguany he complert 25 anys com a advocat col.legiat. Cada any el Col.legi de l’Advocacia – abans Col.legi d’Advocats – celebra amb una certa pompa les noces de plata i d’or dels col.legiats amb la institució. És un dia que el Col.legi s’omple de togues, retroves companys de facultat que fa milions d’anys que no veus, retrobes companys que han estat contraris teus en mil i un processos i t’han ensenyat l’ofici, hi portes la família ben orgullós de la feina feta i reculls un diploma que penses emmarcar. 25 anys fent d’advocat, no està gens malament!!!!
I vet aquí que enguany la degana, la Maria Eugènia Gay, filla del Degà Gai i probablement també mare d’un futur Degà o Degana o si més no membre de la Junta ., vet aquí que enguany, dic, als que celebràvem les noces de plata amb la institució, ens ha fet un discurs la mar de bonic, florit i progre sobre el significat de fer d’advocat, de defensar els drets dels ciutadans i toca la pesca. Just una estoneta abans ens han passat un vídeo on, a més de companys explicant les seves experiències, s’explicava com els advocats hem lluitat a favor dels drets de les persones, per exemple, a les dictadures d’ Hispanoamèrica o en contra del racisme als USA.
Jo, la veritat, mentre mirava el documental al costat de la meva família pensava: coi i com és que no hi ha cap referència a espanya ? Com és que no es parla de l’importantíssima tasca feta per alguns ( i aquest “alguns” és important: sempre hi ha hagut advocats lleialíssims al poder, sigui el que sigui ) advocats catalans contra el franquisme. Marta Oranich o August Gil podrien ser dos exemples entre molts altres. Vist el vídeo semblava que els problemes amb els drets humans i la democràcia sempre havien estat fora d’espanya, que a espanya tot sempre havia anat com una seda: durant el franquisme i ara.
Naturalment, si la Degana fou incapaç de parlar dels advocats antifranquistes, encara fou menys capaç de parlar dels advocats que ara estan defensant els polítics catalans que són a la presó o a l’exili. Es com si això no estigués passant. O com si el Col.legi de l’Advocacia – que hauria de ser un lloc on el dret i els drets fos essencial – no fos el lloc per a parlar-ne. Gairebé com si fos de mala educació fer-ho. Em va saber greu i fins i vaig sentir una mica de fàstic, però estava de festa i no volia que l’hipocresia dels que formen la Junta del Col.legi me l’amarguèssin.
Ara, el plat fort no es va esdevenir aquell dia sinó el divendres. En l’acte comnemoratiu al Col.legi el president del Parlament va parlar de presos polítics i la nostra Degana es va atrevir a interropre’l i a dir-li que allò no ho havia d’haver dit? Ni entenc qui és ella per dir-li al President del Parlament què ha de dir o què no, ni entenc el perquè ella no hi havia fet referència al seu discurs, vist el vídeo que ens havien passat. El que va fer la Degana és una falta de respecte tan elemental que la incapacita per a continuar al seu càrrec i hauria de dimitir immediatament. Sé que no ho farà, perquè aquesta gent fa moltíssims anys que mana i no plega mai. Pensen que el Col.legi és casa seva i Catalunya la seva finca i que, per tant, el president del Parlament o el de la Generalitat és poca cosa més que un masover al que si li fa fer i dir el que vol.
Tant la Maria Eugènia Gay com el seu pare són oligarques reaccionaris que es vesteixen de progres i als qui el PSOE – partit sistèmic des de fa moltíssims anys – els hi riu les gràcies. Potser es arribat el moment de que els advocats normals i corrents fem nostre el Col.legi ( el problema és que no tenim tant de temps lliure, ni tants endolls de tota mena, ni tants treballadors a sou com tenen ells ). Però mai no pensava que una Degana em faria tant de fàstic. I menys que tot això passés en la celebració de les meves noces d’argent amb la institució que ella hauria de representar molt més dignament.
|