| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de viking
|
|
| |
amor i odi.-
 dilluns 11/agost/2008 - 03:30  493  3
Son dos conceptes oposats i del que diuen,que passar d’un extrem a l’altre només hi ha un pas,ja que aquest sentiments son extremadament rabiosos.-
Doncs si,rabiosos a matar.-
M’explico.L’amor si ho considerem com un guiri-gai d’hormones frenetiques que ens ceguen completament,ens obliga a fer coses que només feriem en estat etilic o sota l’influencia de substancies estupefaents,i ens posa cara de babaus,la qual cosa ja de per si fa rabia,almenys,a la resta de gent que em de suportar al subjecte.
Per amor passem gana,sed i son,sobretot si aquest no es correspos.
Per amor anem a llocs en els quals no hi posariem els peus en la vida i mengem viandes que només em vist en pel.licules de tarzan.la qual cosa no vol dir que de cap manera sigui del nostre gust(a mi els cucs de soca ,em repeteixen)
Ja veieu.l’amor ens ofusca el sentit comú.
LÂ’odi,si ho considerem una interpretacio de mala llet per part nostre,la qual ha estat provocada per una persona x,la qual previament ha fet o deixat de fer alguna cosa que ens ha desagradat en grau sumum,i el resultat dÂ’aixo es un odi envers aquesta persona,la qual si poguesim,la aniquilariem,la cremariem i ens hi pixariem a sobre de les cendres amen dÂ’altres accions mes o menys escatologiques.
Llavors, la pregunta és..?per que..?
Un cop recobrem la cordura i veiem la realitat(de vegades dura com un cop de roc en migt de les dents)es quan comença la gran tragedia...
La persona que tinc al meu costat em fa rabia..
Em fa rabia sempre desde primera hora del mati fins a ultima hora de la nit.
Em fa rabia com respira,em fa rabia com menja i em fa rabia per que si i per que també..
Que ha passat amb les hormones...?i que ha passat amb lÂ’instint de supervivencia que ens obliga a perpetuar lÂ’especie..?
Estan de vacances..?
Aqui ho deixo..obert a qualsevol ment amb estudis universitaris i algun que altre master que pugui donar una resposta .
Com va dir Juli cesar a la guerra de les Galies...
.-Nois..mÂ’en vaig a sopar..
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
anna2 |
Estimar
Sunday, August 24th 2008, 7:18 AM
L'amor... si es cert de vegades no ens deixa veure l'evident, de totes maneres encara estic esbrinant que es això de l'amor per que encara em desconcerta fins el punt que no em deix odiar lo odiós, algú pot dir que això es ceguera, potser si, però em ressisteixo a considerar, a la persona que ha estat la mes estimada, la mes odiada.
Abans prefereixo analitzar, diseccionar ,partir en trossets, descompondre i tornar a recomposar, ptse aixà l'amor mori però al menys no odiaré.
|
|
stikaqui |
Buffff
Monday, August 11th 2008, 4:41 PM
La veritat és que trobar el camà del mig, tant en l'amor com en l'odi resulta del tot difÃcil, al menys per mi, deu ser que encara no tinc el master. Procuro no odiar,més per mi que per l'altre, el trobo un sentiment que fa més mal a qui odia que a l'odiat i respecte a l'amor, si he de fer el paperina el faig a gust, per estimar no quedo, sempre que no sigui de manera egoista, si és possible, és clar!!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
