Em banyo en enyor
que regalima als ulls en veure't
quí ha imposat silencis
en les nostres nits malvades
han callat els violins
orfes de paraules
som un ring en un perfil
tímid,
hàbil
per no deixar presencies
ni records,
ni mots que esclatin al capvespre,
i jo
la agra simfonia de tristesa
que al vent d'estiu et canta
l'espectre d'una flama que s'apaga
l'ombra,
la maleïda ombra