| |
Capítol del COR... ( 2a part)
 dimarts 12/agost/2008 - 09:26  1417  1
GRISELDA: ( plorant) Sóc un monstre!
ELI: Eii, Griselda que passa? Que dius? Que tens? No ha anat bé la trobada amb la teva mare?
GRISELDA: No he quedat amb la meva mare Eli, he queda’t amb el Jota!
ELI: Amb el que va apallissar al Iago? Tia però perquè? Que volies?
GRISELDA: El vaig trucar perquè vingués a disculpar-se amb el iago, perquè em feia mal veure’ls malament, pensava que el Jota havia cambiat, que se l’hi havien anat totes les càbories del cap, que allà a Ceret les coses li anaven millor, però em vaig enganyar a mi mateixa. Em vaig deixar endur pels sentiments! ( plorant)
ELI: Vols dir que....
GRISELDA: SI, que estic enamorada del Jota, des de fa molt de temps, el meu germà i ell eren molt amics, abans que el Jota anés a la presó! Des de petita que m’hi vaig fixar amb ell, però no vaig tornar a retrobar-lo fins que li va passar la baralla amb el Iago, vaig demanar-li el mòbil per cantar-li les quaranta però no era per això.
ELI: Tranquil·la entenc com et deus sentir... Però que ha passat perquè estiguis així?
GRISELDA: Torna està posat amb negocis bruts, i aquesta vegada per culpa del teu nòvio, que com ell t’estima doncs ho deixa tot per tu, però no! El Jota no pot ser així!
ELI: Explica’t Griselda no et quedis a mitges.
GRISELDA: Doncs mira Eli, l’Ivan li ha demanat al Jota que mati al Fèlix, perquè ell es vol quedar amb tots els diners de la inmobiliària i que l’ivan l’únic que no vol és que ens facin fora de Can Sarró. I jo quan me exaltat per dir-li que estava boig que no ho fes, que hi havia gent que si que l’estimava, ma agafat del braç i ma morrejat ( plorant)
ELI: Que l’Ivan no vol vendre Can Sarró? És a dir que el salvarem? Aii perdona, però has aconseguit el que volies, li agrades també al Jota.
GRISELDA: Si, però el tornaràn a posar a la presó!
Entran el Iago i en Max.
IAGO: Qui ha de tornar a la presó Griselda? Que tens?
MAX: Eii, Griselda que tens? ( abraçanat-la)
GRISELDA: El Jota, Iago vaig ser jo qui el vaig avisar perquè tornés, pensava que havia canviat però m’he equivocat!
IAGO: Però Griselda, perquè ho vas fer dona? Tranquil·la, calma’t no faré res, però m’ho hauries d’haver dit des de un començament.
MAX: En Iago té raó Griselda, tenim la suficient confiança com per que m’ho haguessis dit, ami o al Iago és igual.
GRISELDA: Ho sento Max, ho sento Iago.
IAGO: Però t’ha fet mal?
GRISELDA: No, al contrari. Eli explical-s’hi!
Se sent una cançó melòdica, mentre Griselda seguiex plorant, el Iago i el Max alucinen i la Eli els hi explica. La Griselda acaba abraçada al Max.
MAX: Eii, Griselda carinyu, ho sento! No sabia pas que t’agradés el Jota.
GRISELDA: No, si t’ho hauria d’haver explica’t, des de ben petits que ens explicàvem les coses. ( S’abraça al Max)
IAGO: Ho sento molt Griselda. Tranquil·la t’ajudarem a superar-ho, entre tots. Respecte a lo del Fèlix, hauríem de fer algo...
ELI: Iago ara no es moment de parlar d’això. Va Griselda, aquí t’estimem tots!
GRISELDA: Merci nois jo també us estimo.
S’abracen tots quatre. Entren en Ros, la Sandra i la Ka.
ROS: Uii i aquesta abraçada col·lectiva?
SANDRA: Ai Ros carinyu, deu ser que aixi es pasen els nervis de les nostres cantants!
KA: Si deu ser això ( riuen)
ELI: Veniu home!
S’abracen tots.
KA: Som-hi Eli i Griselda, artistes, la gent espera les vostres veus.
GRISELDA: Si anem-hi.
Surten tots i es dirigeixen cap a l’escenari muntat al pati.
Música d’intriga. Es veu al Jota tot de negre, pel carrer, arriba a la inmobiliaria es posa el passamuntanyes i treu el ganivet. Tornem a Can Sarró, a dalt l’escenari la Griselda i la Eli.
GRISELDA: Benvinguts al concert pel NO A L’ENSORRAMENT DE CAN SARRÓ, FORA ESPECULACIÓ! La Eli i jo volem començar per una cançó que ens va cedir la Ka, i la volem dedicar a ella i a tots els que estem aquí!
ELI: Jo tinc una notícia molt bona per tots! Can Sarró es queda aquí! No es mou! Bé nosaltres si, però això seran obres publiques, casal social... Per això aquesta cançó també els hi dediquem a tots els veïns que estan aquí amb nosaltres i que ens han recolzat en tot moment. Per tots vosaltres, en un mon de bojos.
GRISELDA: T’estimem molt Ka ( guinya l’ull)
Tota la gent crida i xiula. Canten en un mon de bojos. Per la porta apareix l’Ivan i la Eli somriu. La Ka i el Max, el van a buscar i l’abracen dient-li gràcies per el que ha fet. Mentre va sonant la música. Es veu al Jota agafant al Fèlix pel coll amb el ganivet.
JOTA: Estigues quiet o et mato.
CONTINUARA
|
Contactes
Registra´t
